dimarts, 21 de desembre del 2010

L'EVOLUCIÓ DE L' ESCOLA PER UNA NOVA EDUCACIÓ

Hem continuat veient el vídeo de Redes educación anomenat:

EDUCACION DEL FUTURO: "CREAR HOY LAS ESCUELAS DEL MAÑANA" http://www.youtube.com/watch?v=ybKyAjPquQk


IDEES QUE ES RESSALTEN AL VÍDEO I LA MEVA OPINIÓ



- El món ha canviat molt; aquesta última generació el canvi s’ha produït a una velocitat increïble, la qual cosa fa que hi ha una gran distància entre els joves d’avui i els adults --> Els nens i joves d’avui dia són diferents perquè l’entorn en què viuen és diferent (ús massiu de noves tecnologies).

- Aules intel•ligents: són aules on totes les assignatures es treballen de manera interrelacionada --> tots els continguts estan lligats entre ells.

- La reflexió diària d’una notícia d’actualitat --> ajuda els alumnes a tenir cultura general, a compartir opinions, a aprendre a discrepar i argumentar els seus punts de vista.

- Terme empoderament --> els joves d’avui es senten cada dia més desconnectats de la societat perquè la barrera que hi ha entre la seva visió i la dels adults és cada cop més gran. Els joves no estan segurs de quin és el seu lloc ni com poden influir positivament a la societat que els envolta. Per això cal motivar-los i deixar que mostrin la seva visió oberta i les seves ganes per canviar les coses per tal d’aconseguir viure en un món millor.

- En general l’escola es troba situada a principis de segle XX , és a dir, fa servir mètodes molt tradicionals --> aquest vídeo mostra una clara evolució de l’escola (mètodes més rics, una visió més oberta).

- Llàstima que l’escola que apareix d’exemple (Escola SEK) perquè sintonitza amb aquestes idees sigui privada i per tant, hi hagi pel mig el poder adquisitiu de les famílies. Hi ha escoles públiques que també donen suport a l’evolució.

- CONCLUSIÓ: Sempre hem de mirar cap endavant, no ens podem estancar!

El David ha tancat la darrera classe donant-nos l’adreça del seu blog i convidant-nos a visitar-lo: dvilaltamurillo.wordpress.com

dilluns, 20 de desembre del 2010

INDICACIONS PER A LES ENTREGUES DEL GENER

Hem començat la sessió aclarint dubtes de les entregues del gener:
- Lectures: cal extreure allò més rellevant per a nosaltres però de manera sintètica.
- Treball en grup: hem vist un power point amb orientacions que ens seran útils per a la seva realització. Podem presentar el treball en un ampli ventall de formats (vídeo youtube, bloc, document word, presentació digital, power point, entre d’altres).

A l’hora de plantejar la programació cal tenir en compte idees com les següents:

- Quan es plantegen activitats cal pensar en situacions viscudes que després es puguin aprofitar per fer educació científica amb els teus alumnes.
- Tot experiment ha de tenir un sentit. L’experimentació de sensacions ha de permetre aclarir una incògnita i adquirir coneixements.
- El mestre genera situacions perquè els nens experimentin, reflexionin, representin aquestes reflexions i les exposin. Aquesta és una bona manera d’aconseguir un aprenentatge significatiu.
- És molt útil tenir clar el model d’esser viu i tenir en compte la visió constructivista.

Per acabar, hem començat a veure un vídeo molt interessant anomenat “REDES EDUCACIÓN” on Eduard Punset entrevista a Richard Gerver per parlar de l’educació del futur.

EDUARD PUNSET: jurista, escriptor, economista i divulgador científic.



RICHARD GERVER: educador i assessor en sistemes educatius.

dimarts, 14 de desembre del 2010

PRÀCTICA: DEL CONTE A LA CIÈNCIA

La darrera sessió de laboratori hem tractat de treballar les ciències basant-nos en el conte popular de la Rínxols d'Or. Hem vist el vídeo del conte, del programa infantil Una mà de contes.

Després hem pensat activitats per treballar l'educació científica a la nostra aula partint d'aquesta història.



PROPOSTES D’EDUCACIÓ CIENTÍFICA

Pesar-nos
Es tracta de plantejar als infants si realment, quan nosaltres mengem, el nostre pes canvia immediatament, fins el punt de poder trencar una cadira quan ens hi asseiem (com li passa a la Rínxols d'Or). Potser el que falla no és el nostre pes, sinó el material de la cadira o de l'objecte en qüestió.
Seria interessant fer preguntes als infants del tipus: Després de menjar pesarem més? ... i podem ho podem comrovar, portant bàscules a la classe, posteriorment interpretar-ho i arribar a una conclusió.

Mesura i comparació d'objectes: gran, mitjà i petit.
Podem medir objectes de l'aula amb la cinta métrica (numerada o no) o amb pams.

Treballar el canvi
Partint dels 3 ossos (gran, mitjà i petit) es podrien tractar els canvis que han fet ells des de que eren més petits, fer-los veure que els seus pares també havien sigut petits i que ara són grans... És a dir, fer-los adonar que tots canviem amb el pas del temps. Es tractarien temes de genètica i evolució. Podem proposar als infants que facin un recopilatori de fotografies dels seus pares, des de que eren petits fins ara; veure quines semblances tenien els seus pares/mares quan tenien la mateixa edat que ells, etc. Treballaríem a partir de les comparacions.

Agut/Greu i Fort/Fluix
En relació a les veus dels personatges. Es podría proposar de produir diferents sons i clasificar-los. També es pot treballar la comparació de les veus dels nens i nenes de la classe amb l’ECODAT.

Fred/Calent
Una pregunta que els podem fer als infants és per què al conte la tassa petita crema menys que la mitjana i la gran. És a dir, per què la tassa petia està al punt, la mitjana crema i la gran bull! Podem comprovar si això de veritat també passa o només passa al conte.
Ho hem comprovat mesurant la temperatura de l’aigua de les 3 tasses amb termòmetres. Hem vist que el conté raó: la tassa gran és la més calenta perquè com que hi ha més quantitat de líquid la calor triga més a escapar-se. En canvi. la petita com que és la que en té menys és la que es refreda primer.

On van a parar els cereals que es menja la Rínxols d’Or?
Podem donar-los una silueta d’una nena que representi la Rínxols d’Or o d’un ós i que dibuixin el recorregut que fan els cereals quan ens els mengem. Posteriorment en parlaríem, faríem una conversa i els nens mostrarien a la resta les seves representacions.

Treballar l’hàbitat
Els ossos realment mengen cereals, viuen en una casa i dormen en un llit com el nostre?

Treballar el model d’ésser viu:
Per què s’espanten els ossos? Què tenen els ossos que fa que s’espantin com nosaltres? (relació amb el conte: els ossos s’espanten quan senten el crit de la Rínxols d’Or).

Veure regularitats i diferències
Fer-los veure que els ossos són iguals, però també diferents. Hi ha diversitat d’ossos (ós panda, ós polar, ós bru...). A partir d’aquí, també podem treballar què tenen en comú i què no els infants de la classe.
Sempre hem de fer que allò que treballem amb els infants sigui visible en algun racó de l’aula, a partir d’imatges, fotografies, objectes, murals...

Matemàtiques
Treballar el número 3.

OPINIÓ PERSONAL
He trobat molt interessant aquesta activitat i m’ha agradat molt. Mai m’hauria plantejat que d’un conte es poguéssin extreure tantes propostes científiques però, la veritat és que està clar que en aquest món no hi ha res impossible i si t’ho proposes ho pots arribar a fer tot. A més, amb aquesta activitat de pensar propostes hem pogut veure que el saber compartit és molt més ric per a l’aprenentatge.
Amb les propostes que hem anat dient col•lectivament entre tots/totes, se m'han anat acudint moltes idees que algún dia m’agradaria poratr a la pràctica amb els meus futurs alumnes per treballar les ciències a partir d'una cosa tant quotidiana com és un conte.

L'EXPERIÈNCIA DE LA LAIA COM A MESTRA

La Laia, una companya de la classe va estar un temps treballant en una escola i avui ens ha explicat la seva pròpia experiència com a mestra.

Ens ha explicat que per ella les ciències a la classe han d'estar molt relacionades amb d'identitat dels nens. A l'escola on va estar havien començat a canviar la metodologia. Van decidir eliminar les fitxes i començar a treballar per racons. Ella es trobava que no sabia què treballar. Ja que no sabia ben bé que tractar del QUÈ es va decidir per potenciar el COM.
Va fer que els alumnes creessin un comunitat d'aula. Entre tots construïen les coses.
Ens ha comentat que a l'escola eren força estrictes amb els modals dels infants: se'ls demanava que els nens estiguessin ben asseguts. Actualment massa sovint ens passa això amb escoles que estan canviant la metodologia, però que continuen tenint pensaments molt rígids en altres aspectes.
Un dels problemes que va tenir en la seva experiència com a mestra va derivar d'aquesta qüestió. A l'aula hi havia un nen amb molts problemes derivats de la família que tenia. Era un nen violent que, tot i tenir només 4 anys, la gent ja tractava com a un diable (era molt mogut, només es relacionava amb els altres mossegant, no parava atenció...)
Com a mestra això li preocupava molt. L'infant no avançava i ella se'n sentia responsable. La Laia ens ha dit que per a ella és molt important que abans de treballar els nens se sentin bé amb sí mateixos ja que d'aquesta manera podran treballar amb altres persones. Per això va decidir no fer cas de les indicacions del centre i ser més permissiva amb aquest infant. Sovint deixava que no segués com els altres, que s'aixequés, etc. Va ser així com l'infant va començar a interessar-se pel que es feia a classe. Això va afavorir que la resta d'infants també es trobéssin més còmodes ja que el nen es portava millor.
D'aquesta manera, la dinàmica de classe va millorar però, a causa d'això la Laia va rebre moltes crítiques per part de les seves companyes. Tot i així, ella estava molt segura del la seva manera d’actuar i això la va ajudar a no rendir-se i a suportar les crítiques. Ella veia la gran evolució del nen i això era el que realment feia que no dubté de la seva actuació

CONVERSA COL•LECTIVA A PARTIR DE LA VIVÈNCIA DE LA LAIA

Crec que la Laia va ser molt valenta i va actuar bé amb aquest infant. Donant-li major llibertat i no estar-lo renyant constantment va fer que l’actitud del nen canviés. D’aquesta manera es va aconseguir un millor clima a la classe.

Les mestres paral·leles
La Laia ens ha comentat que la mestra de la classe paral•lela la va limitar molt i no la va deixar créixer professionalment. Explica que va tenir molt problemes amb ella perquè no tenia gaires ganes de fer coses per canviar la metodologia tradicional. Totes les idees que proposava la Laia li semblaven massa complicades perquè portaven massa feina.
Jo penso que l’importat és que totes dues mestres compleixin els objectius i crec que cadascuna a la seva classe ha de tenir dret d’aportar la seva pinzellada seguint la metodologia que li sembli més apropiada.
Cada mestra té una concepció sobre que és aprendre. Encara hi ha la concepció que hi ha un coneixement objectiu i que un mestre sap agafar aquell coneixement (sense qüestionar-ho) i passar-ho als nens. Està demostrat que això no funciona. Si ens fixem en el constructivisme podem veure com els nens i les nenes reconstrueixen el coneixement parlant entre ells i entre els mestres.
A les escoles el sistema de paral•leles està sent un sistema de control on normalment la mestra que té el control és la que té menys ganes de treballar i destinar temps a fer més coses per aprofundir en el coneixement dels alumnes.

Equilibri entre rigidesa i llibertat
Els nens acaben sent allò que nosaltres creiem. Si tu creus que un nen es portarà malament, al final es portarà malament. En canvi, si tu canvies i deixes de renyar-lo i castigar-lo constantment probablement aquell nen canviarà la seva actitut.
Una escola democtàtica és aquella que tracta a cadascú segons les seves possibilitats i fa comprendre que no tots podem ser tractats per igual perquè no tots som iguals.
L’important és que els alumnes assoleixin autonomia però per arribar fins aquí no cal ser excessivament estrictes i rígids. Penso que només cal deixar una mica de llibertat a l’alumne i tenir en compte que el més important és que aprengui. Les ordres de tipus militar (seu,calla, seu amb les cames creuades...) fan actuar el mestre com a dictador, creen un ambient tens a l’aula i no sempre funcionen. Així doncs, crec que és important ensenyar educació postural però que això no s’aconsegueix a base de repetir a l’alumne 1000 vegades les normes sinó simplement, cal aconseguir que els alumnes es reflexin en el mestre com a model a seguir.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Experiència d'una mestra PROJECTE: "Mares i fills/es de la nostra classe"

Aquest projecte es va dur a terme al CEIP Rellinars (escola semirural), en una aula vertical, és a dir, amb infants de 3, 4 i 5 anys.

EL projecte comença quan la Maria, la mestra de l'aula, mostra una fotografia (d’una mare i un fill) als nens i nenes i planteja la següent pregunta:
"Podrieu pensar idees que us passin pel cap veient aquesta foto?"
És una manera perquè els infants imaginin i obrin la seva ment. A partir d'aquesta pregunta, es fa una conversa col•lectiva, en què es parla de mares i fills partint de la fotografia que els ha ensenyat. Surten idees i conceptes com: s’estimen, la mare protegeix, el nen es sent segur…



A continuació, els ensenya fotografíes de mares i fills de diferents cultures i llocs del món; són realitats molt diferents a la que estan acostumats els nostres infants.



La Maria els fa una altra pregunta: "Què us transmeten aquestes imatges?". Algunes de les respostes són: "Una cabanya; la mare està embarassada; és un lloc trist, no porten roba...".

Ara toca buscar semblances i diferències; "Ens cuida igual la mare que una persona del carrer?". En tractar aquest tema, a l'aula es genera un ambient cultural càlid i proper.

Cada nen escull una imatge i s'inventa una història; després fan una conferència davant els seus companys i els graven. Aquestes conferències, després les miren i en parlen; s'estableix una altra conversa. Això és molt beneficiós per a ells, ja que comporta una sèrie d'avantatges pels infants que els seràn útils pel futur.

La Maria els proposa fer-se fotos amb les seves mares, com ho fa el fotògoraf Bru Rovira en la seva exposició "Maternitats". Cada nen fa de fotògraf d'un altre nen de la classe; ells escullen el lloc on fer-se la foto amb la mare, prenent com a exmple les fotografies que han vist de Bru Rovira. Es fa una altra conversa amb els nens i nenes; la pregunta que la Maria els planteja és aquesta: "Com són d'importants les mares?".

A l'escola, tenen la línia de temps, on hi posen fenòmens que passen o han passat. En aquesta línia del temps hi afegeixen en Bru Rovira i la Isabel Muñoz, una altra fotògrafa.

A l'aula, es plantegen preguntes: Les plantes tenen mare? Com ens reproduim?, etc. Després busquen informació sobre les preguntes que s'han anat qüestionant. La Maria elabora un llibre: es tracta d'un llibre en blanc, en què cada dia un infant se l'emporta a casa perquè escrigui o enganxi imatges sobre la mare, l'àvia, etc., tot entorn al mateix tema.

Miren fotografies de Bru Rovira i les representen; després ells mateixos fan una exposició.Fan el díptic per la conferència i l'exposició; els porten l'exposició de Rovira a l'escola. Els pares i mares van un dia a la classe per què els nens i nenes els expliquin i ensenyin l'exposició. Al final de la seva visita, els pares i mares també donen la seva opinió.

Els nens i nenes tenen un blog: "Treball amb les famílies". Alguns pares i mares comenten sobre l'exposició; els infants ho poden llegir a l'escola i també poden comentar aquest blog; això, per una banda, serveix als nens i nenes com a retroalimentació i, d'altra, els pares poden veure què fan els seus fills a l'escola.

La Maria els planteja el següent: "Quan jo sigui mare o pare...". Aquestes són algunes de les respostes dels nens i nenes:
- Quan jo sigui pare jugaré a futbol amb el meu fill.
- Quan jo sigui mare portaré el meu fill al cole amb l'ambulància..
Després fan un dibuix de predicció del futur que han dit..


En acabar aquest projecte, la Maria els fa reflexionar sobre què és el que més els ha agradat del projecte; han de dibuixar i escriure alguna cosa. Després parlen del què han fet durant aquests dies, amb aquesta proposta didàctica; parlen de com ho han de fer per aprendre. La mestra presenta els objectius i continguts del projecte, per tal de compartir-ho amb altres mestres.

REFLEXIONS sobre els avantatges del projecte

• Penso que les conferències aporten molts beneficis als alumnes. Allgun com: els infants que fan la conferencia participen a un tipus d’avaluació formativa, expliquen als seus companys (es posen al nivel de la mestra); agafen confiança i seguretat per parlar en públic; tenen la necessitat d’ordenar les idees que tenen al cap per poder trasmetre-les als seus companys i aprenen a acceptar les critiques i a ser crítics.

• Un tema com aquest fa que es creiï un ambient càlid i de confiança a l’aula.

• La creació d’un blog entre tots promou el sentiment de comunitat.

• El projecte porta a reflexionar sobre els cicles de la vida (neixer, créixer, reproduir-se i morir).

• Ens permet crear una idea de com ens reproduim els mamífers en comparació als altres grups d’animals.

• Ajuda a buscar significats com ara que en la vida dels animals no intervé tant el pare o l’avia en canvi en la vida dels humans si que solen intervenir-hi.

• Que es treballi amb infants de diferents edats resulta molt interessant i profitós; els petits poden aprendre dels grans, prenent-los com a models o referents, i els grans poden ajudar i ensenyar als petits, sentint-se'n responsables; això enriqueix molt.

• S’involucra els pares i mares en el projecte. Això és una manera perquè els nens vegin que hi ha un bon ambient entre l'escola i la família.

IDEA LECTURA: Projectes i activitats per canviar l'entorn.

El treball per projectes a l'escola va néixer i l'apliquen subgrups de mestres preocupats per canviar "maneres de fer" dominants a l'escola. Cerquen la participació democràtica dels nens i les nenes, que es plantegin preguntes, que interaccionin en la recerca de respostes i que les trobin interelacionant camps de saber distints, que experimentin i compleixin les seves idees,vivències i emocions entre ells i les seves famílies.
(Sanmartí, N. i Tarin, R.Mª)

dimarts, 30 de novembre del 2010

VISITA AL CEDEC (Centre de Documentació i Experimentació en Ciències)

El CDEC és un centre específic de suport a la recerca i la innovació que posa a disposició del professorat tots aquells recursos i accions formatives que promouen la innovació i la millora de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’aula.

La Rosa, ens ha acompanyat durant la nostra visita; hem començat fent una presentació sobre què és el CDEC, com s'hi treballa, quins recursos proporciona i a qui, etc.Però abans d'explicar-nos tot això, la Rosa ens ha dit que penséssim en com voldríem que fóssin les nostres classes de ciències. Nosaltres li hem anat dient adjectius (actives, interessants, divertides, emocionants, significatives, experimentals, motivadores...); tots aquests són vàlids per a totes les classe, però només un dels que hem dit és expecífic per la classe de ciències: que siguin classes experimentals.

Després de comentar com haurien de ser les nostres classes de ciències, ens hem hagut d'imaginar com seria l'infant, aquest infant que pot viure una experiència educativa com la que hem descrit. Cadascú s'ha imaginat a aquest infant, i la Rosa ens ha mostrat una frase de Loris Malaguzzi.

La imatge de l'infant:

L'infant és fet de cent. L'infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar, de jugar i de parlar, cent sempre. Cent formes d'escoltar de sorprendre's, d'estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent mons per descobrir, cent mons per inventar, cent móns per somiar. L'infant té cent llengües (i encara cent, cent, cent) però li'n roben noranta-nou. L'escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: que pensi sense mans, que actuï sense cap, que escolti i no parli, que comprengui sense joia, que estimi i se sorprengui només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: que descobreixi el món que ja existeix, i de cent li'n roben noranta-nou. Li diuen: que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i el somni són coses que no van plegades. Li diuen en suma que el cent no existeix. L'infant diu: però el cent existeix.

El que s'ofereix al professorat des del CDEC són recursos, formació, recerca, innovació (introducció de les noves tecnologies), etc. La Rosa ens ha explicat com funcionava la demanda i obtenció de tots aquests, i quins són alguns dels materials en préstec:

•Lupes amb suport
•Lupes binoculars

Ens ha explicat que els infants fan servir prèviament la lupa amb suport, i fan un procés per arribar a usar les lupes bioculars i, per tant, esdevenir cada vegada més autònoms. El procés és el següent: observació a ull nu- lupa fixa- lupa en mà- lupa binocular.

•Banc de llum
•Incubadora
•Maleta amb minerals
•etc.

Una de les activitats que es proposa als infants per tal de treballar els minerals, és partint de les seves característiques que ens ajuden en la nostra vida; el cas que ens ha comentat és sobre els minerals que trobem a un supermercat, com per exemple la sal.

QUINA ÉS LA NOSTRA PROPOSTA DE TREBALL?

Els infants han de partir de les seves experiències prèvies, els seus raonaments, pensaments, opinions, etc. i, a partir del procés d'aprenentatge (a través d'activitats i pensament), mica en mica aniran construint aquests models explicatius científics.

La Rosa ens ha comentat que en aquest tipus d'experiències, l'observació és una habilitat intel•lectual molt potent. És per això que l'hem de fomentar molt a l'aula, i fer que els infants disfrutin observant. L'observació ens permetrà quantificar, fer prediccions, semblances, diferències, etc. Tot i que ara ho englobi des del punt de vista de la ciències, és evident que l'observació és vàlida per a tots els àmbits educatius i del dia a dia.

Tot seguit, ens ha mosstrat una frase de Maria Arcà:

"No és veritat que els infants i els joves tinguin coneixements únicament de fragments del món, tot esperant que els adults els reordenem: sempre hi ha un funcionament, un esforç enorme per construir xarxes i aquest esforç per relacionar i per comprendre i explicar és tan intens com el seu desig de viure".

Després d'aquesta presentació, hem tingut la possibilitat de veure alguns exemples d'activitats que podem proposar a l'aula de ciències. La primera ha consistit en la flotabilitat; m'ha recordat a l'"experiment" sobre flotabilitat que ens va proposar el David al laboratori. La Rosa ens ha mostrat un recipient amb aigua, i al costat hi havia una capsa plena de pilotes de diferents tamanys, materials, pes, etc. Aquest tipus d'activitats en què hem de pensar i deduir quina pilota surarà, quina s'enfonsarà, etc. És un treball fàcil per a nosaltres, els adults; pels infants, però, resulta una mica més complex. És per això que, quan els proposem activitats com aquestes, hem de procurar de treballar 1 variable cada vegada; per exemple, el primer cop que fem l'activitat de flotabilitat, a l'aigua hi posarem pilotes amb el mateix tamany; la segona vegada, hi posarem pilotes que siguin del mateix material, etc. D'aquesta manera, els nens i nenes mica en mica podran anar comprenent quin és el factor o factors que han fet que aquella pilota suri i aquella altra s'enfonsi.

La segona proposta que la Rosa ens ha mostrat ha consistit en posar un núvol (de "xuxe") dins un recipient, i amb un estri semblant a una manxa se li ha tret l'aire que contenia el recipient. Ens ha preguntat si, en treure aire del recipient, el núvol s'inflaria o és quedaria més consumit. Jo no sabia gaire que respondre, i he preferit veure-ho amb els meus propis ulls. A mesura que amb aquest tipus de manxa la Rosa anava treient l'aire del recipient, hem pogut observar com el núvol s'anava inflant. Però encara ha estat més curiós veure com, quan s'ha destapat el recipient, el núvol s'ha "desinflat" de cop, tot recuperant la seva forma i tamany inicial. Aleshores, la Rosa ens ha prposat una pregunta perquè hi reflexionéssim a casa: "Si posem un globus desinflat en aquest mateix recipient i li treiem aire, de la mateixa manera que ho hem fet amb el núvol, què passarà?". Jo crec que el globus no es pot inflar, ja que precisament el que fem per inflar-lo és introduir-li aire, tot bufant. Si li traiem aire, no crec que també s'infli. Per tant, m'imagino que el globus es quedarà "consumit", igual que quan ens el posem a la boca i xuclem endins.

Després hem anat a una sala on hi havia ordinadors, lupes binoculars i diversos tipus d'organismes, etc. (cucs de farina, puces d'aigua, plomes, petxines, pedretes, etc.). Ens hem dividit per grupets, i cada un ha anat a un ordinador, amb els seus corresponents materials. A través de la lupa biocular, hem pogut fer fotos i grabar allò que es veia a tamany ampliat. El nostre grup ha gravat els cucs de farina. Quan hem acabat, cada grup a ensenyat a la resta el que havia grabat. Ha estat una activitat molt interessant i innovadora.

L'última part de la nostra visita ha consistit en veure la cambra de cria, on hi havia insectes pal, grills, puces d'aigua, etc. La cambra de cria està destinada a proporcionar diferents éssers vius per a l’experimentació a l’aula a tots els nivells educatius i també per a tot tipus de centres, públics, privats i concertats.
També hem estat en una saleta on hi havia dues safates plenes de farina i pa; en una hi havia cucs de farina, i a l'altra escarabats de farina. La reproducció d'aquests organismes es pot relacionar amb la del cuc de seda-papallona; els cucs de farina acaben sent escarabats.

OPINIÓ PERSONAL
Penso que la visita al CEDEC ha valgut molt la pena i m’ha donat moltes idees. Considero que ara tinc una visió encara més àmplia sobre com fer ciències a l'aula d'infantil ja que disposo de nous recursos, activitats i propostes.

dimarts, 23 de novembre del 2010

LES RELSCIONS D'INTERDEPENDÈNCIA: Ecosistemes


Hem treballat les relacions d’interdependència que hi ha entre els diversos éssers vius que trobem en un ecosistema. Aquest exercici l’hem fet a partir d’un vídeo.
Haig de dir que al principi no acabava d’entendre quina era la demanda que ens feia en David quan ens deia que veiéssim el vídeo i que intentéssim veure-hi relacions.
Tot i això, poc a poc m’he anat adonant de coses que estaven clarament molt relacionades:
- Els pollets d’oreneta piulen – la mare els dóna menjar (comunicació)
- La mare alimenta als polls (alimentació)
- Els polls produeixen uns excrements
- Aquests excrements nodreixen la terra
- En aquesta terra hi creix herba
- Les vaques es mengen l’herba
- Les vaques produeixen uns excrements
- Les mosques s’alimenten d’aquests excrements.
- Els ocells es mengen les mosques.
- En tot això l’humà també hi té a veure. El niu dels ocells està construït pels humans.

A continuació, amb totes aquestes idees hem hagut d’intentar fer un mapa conceptual.

REFLEXIÓ
A partir del vídeos he pogut veure com els ésser vius intercanvien matèria i energia amb el medi i quan ho fan modifiquen aquest medi. És per això que parlem d’ecosistema, ja que trobem relacions entre els diversos éssers vius.
No podem entendre els elements d’un ecosistema per separat, doncs tot està relacionat, a tot arreu hi han relacions d’interdependència. Uns depenen dels altres i si en aquest ecosistema falla alguna cosa (per exemple desapareixen les mosques) la resta d’éssers es veuran afectats.