El CDEC és un centre específic de suport a la recerca i la innovació que posa a disposició del professorat tots aquells recursos i accions formatives que promouen la innovació i la millora de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’aula.
La Rosa, ens ha acompanyat durant la nostra visita; hem començat fent una presentació sobre què és el CDEC, com s'hi treballa, quins recursos proporciona i a qui, etc.Però abans d'explicar-nos tot això, la Rosa ens ha dit que penséssim en com voldríem que fóssin les nostres classes de ciències. Nosaltres li hem anat dient adjectius (actives, interessants, divertides, emocionants, significatives, experimentals, motivadores...); tots aquests són vàlids per a totes les classe, però només un dels que hem dit és expecífic per la classe de ciències: que siguin classes experimentals.
Després de comentar com haurien de ser les nostres classes de ciències, ens hem hagut d'imaginar com seria l'infant, aquest infant que pot viure una experiència educativa com la que hem descrit. Cadascú s'ha imaginat a aquest infant, i la Rosa ens ha mostrat una frase de Loris Malaguzzi.
La imatge de l'infant:
L'infant és fet de cent. L'infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar, de jugar i de parlar, cent sempre. Cent formes d'escoltar de sorprendre's, d'estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent mons per descobrir, cent mons per inventar, cent móns per somiar. L'infant té cent llengües (i encara cent, cent, cent) però li'n roben noranta-nou. L'escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: que pensi sense mans, que actuï sense cap, que escolti i no parli, que comprengui sense joia, que estimi i se sorprengui només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: que descobreixi el món que ja existeix, i de cent li'n roben noranta-nou. Li diuen: que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i el somni són coses que no van plegades. Li diuen en suma que el cent no existeix. L'infant diu: però el cent existeix.
El que s'ofereix al professorat des del CDEC són recursos, formació, recerca, innovació (introducció de les noves tecnologies), etc. La Rosa ens ha explicat com funcionava la demanda i obtenció de tots aquests, i quins són alguns dels materials en préstec:
•Lupes amb suport
•Lupes binoculars
Ens ha explicat que els infants fan servir prèviament la lupa amb suport, i fan un procés per arribar a usar les lupes bioculars i, per tant, esdevenir cada vegada més autònoms. El procés és el següent: observació a ull nu- lupa fixa- lupa en mà- lupa binocular.
•Banc de llum
•Incubadora
•Maleta amb minerals
•etc.
Una de les activitats que es proposa als infants per tal de treballar els minerals, és partint de les seves característiques que ens ajuden en la nostra vida; el cas que ens ha comentat és sobre els minerals que trobem a un supermercat, com per exemple la sal.
QUINA ÉS LA NOSTRA PROPOSTA DE TREBALL?
Els infants han de partir de les seves experiències prèvies, els seus raonaments, pensaments, opinions, etc. i, a partir del procés d'aprenentatge (a través d'activitats i pensament), mica en mica aniran construint aquests models explicatius científics.
La Rosa ens ha comentat que en aquest tipus d'experiències, l'observació és una habilitat intel•lectual molt potent. És per això que l'hem de fomentar molt a l'aula, i fer que els infants disfrutin observant. L'observació ens permetrà quantificar, fer prediccions, semblances, diferències, etc. Tot i que ara ho englobi des del punt de vista de la ciències, és evident que l'observació és vàlida per a tots els àmbits educatius i del dia a dia.
Tot seguit, ens ha mosstrat una frase de Maria Arcà:
"No és veritat que els infants i els joves tinguin coneixements únicament de fragments del món, tot esperant que els adults els reordenem: sempre hi ha un funcionament, un esforç enorme per construir xarxes i aquest esforç per relacionar i per comprendre i explicar és tan intens com el seu desig de viure".
Després d'aquesta presentació, hem tingut la possibilitat de veure alguns exemples d'activitats que podem proposar a l'aula de ciències. La primera ha consistit en la flotabilitat; m'ha recordat a l'"experiment" sobre flotabilitat que ens va proposar el David al laboratori. La Rosa ens ha mostrat un recipient amb aigua, i al costat hi havia una capsa plena de pilotes de diferents tamanys, materials, pes, etc. Aquest tipus d'activitats en què hem de pensar i deduir quina pilota surarà, quina s'enfonsarà, etc. És un treball fàcil per a nosaltres, els adults; pels infants, però, resulta una mica més complex. És per això que, quan els proposem activitats com aquestes, hem de procurar de treballar 1 variable cada vegada; per exemple, el primer cop que fem l'activitat de flotabilitat, a l'aigua hi posarem pilotes amb el mateix tamany; la segona vegada, hi posarem pilotes que siguin del mateix material, etc. D'aquesta manera, els nens i nenes mica en mica podran anar comprenent quin és el factor o factors que han fet que aquella pilota suri i aquella altra s'enfonsi.
La segona proposta que la Rosa ens ha mostrat ha consistit en posar un núvol (de "xuxe") dins un recipient, i amb un estri semblant a una manxa se li ha tret l'aire que contenia el recipient. Ens ha preguntat si, en treure aire del recipient, el núvol s'inflaria o és quedaria més consumit. Jo no sabia gaire que respondre, i he preferit veure-ho amb els meus propis ulls. A mesura que amb aquest tipus de manxa la Rosa anava treient l'aire del recipient, hem pogut observar com el núvol s'anava inflant. Però encara ha estat més curiós veure com, quan s'ha destapat el recipient, el núvol s'ha "desinflat" de cop, tot recuperant la seva forma i tamany inicial. Aleshores, la Rosa ens ha prposat una pregunta perquè hi reflexionéssim a casa: "Si posem un globus desinflat en aquest mateix recipient i li treiem aire, de la mateixa manera que ho hem fet amb el núvol, què passarà?". Jo crec que el globus no es pot inflar, ja que precisament el que fem per inflar-lo és introduir-li aire, tot bufant. Si li traiem aire, no crec que també s'infli. Per tant, m'imagino que el globus es quedarà "consumit", igual que quan ens el posem a la boca i xuclem endins.
Després hem anat a una sala on hi havia ordinadors, lupes binoculars i diversos tipus d'organismes, etc. (cucs de farina, puces d'aigua, plomes, petxines, pedretes, etc.). Ens hem dividit per grupets, i cada un ha anat a un ordinador, amb els seus corresponents materials. A través de la lupa biocular, hem pogut fer fotos i grabar allò que es veia a tamany ampliat. El nostre grup ha gravat els cucs de farina. Quan hem acabat, cada grup a ensenyat a la resta el que havia grabat. Ha estat una activitat molt interessant i innovadora.
L'última part de la nostra visita ha consistit en veure la cambra de cria, on hi havia insectes pal, grills, puces d'aigua, etc. La cambra de cria està destinada a proporcionar diferents éssers vius per a l’experimentació a l’aula a tots els nivells educatius i també per a tot tipus de centres, públics, privats i concertats.
També hem estat en una saleta on hi havia dues safates plenes de farina i pa; en una hi havia cucs de farina, i a l'altra escarabats de farina. La reproducció d'aquests organismes es pot relacionar amb la del cuc de seda-papallona; els cucs de farina acaben sent escarabats.
OPINIÓ PERSONAL
Penso que la visita al CEDEC ha valgut molt la pena i m’ha donat moltes idees. Considero que ara tinc una visió encara més àmplia sobre com fer ciències a l'aula d'infantil ja que disposo de nous recursos, activitats i propostes.
La Rosa, ens ha acompanyat durant la nostra visita; hem començat fent una presentació sobre què és el CDEC, com s'hi treballa, quins recursos proporciona i a qui, etc.Però abans d'explicar-nos tot això, la Rosa ens ha dit que penséssim en com voldríem que fóssin les nostres classes de ciències. Nosaltres li hem anat dient adjectius (actives, interessants, divertides, emocionants, significatives, experimentals, motivadores...); tots aquests són vàlids per a totes les classe, però només un dels que hem dit és expecífic per la classe de ciències: que siguin classes experimentals.
Després de comentar com haurien de ser les nostres classes de ciències, ens hem hagut d'imaginar com seria l'infant, aquest infant que pot viure una experiència educativa com la que hem descrit. Cadascú s'ha imaginat a aquest infant, i la Rosa ens ha mostrat una frase de Loris Malaguzzi.
La imatge de l'infant:
L'infant és fet de cent. L'infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar, de jugar i de parlar, cent sempre. Cent formes d'escoltar de sorprendre's, d'estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent mons per descobrir, cent mons per inventar, cent móns per somiar. L'infant té cent llengües (i encara cent, cent, cent) però li'n roben noranta-nou. L'escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: que pensi sense mans, que actuï sense cap, que escolti i no parli, que comprengui sense joia, que estimi i se sorprengui només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: que descobreixi el món que ja existeix, i de cent li'n roben noranta-nou. Li diuen: que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i el somni són coses que no van plegades. Li diuen en suma que el cent no existeix. L'infant diu: però el cent existeix.
El que s'ofereix al professorat des del CDEC són recursos, formació, recerca, innovació (introducció de les noves tecnologies), etc. La Rosa ens ha explicat com funcionava la demanda i obtenció de tots aquests, i quins són alguns dels materials en préstec:
•Lupes amb suport
•Lupes binoculars
Ens ha explicat que els infants fan servir prèviament la lupa amb suport, i fan un procés per arribar a usar les lupes bioculars i, per tant, esdevenir cada vegada més autònoms. El procés és el següent: observació a ull nu- lupa fixa- lupa en mà- lupa binocular.
•Banc de llum
•Incubadora
•Maleta amb minerals
•etc.
Una de les activitats que es proposa als infants per tal de treballar els minerals, és partint de les seves característiques que ens ajuden en la nostra vida; el cas que ens ha comentat és sobre els minerals que trobem a un supermercat, com per exemple la sal.
QUINA ÉS LA NOSTRA PROPOSTA DE TREBALL?
Els infants han de partir de les seves experiències prèvies, els seus raonaments, pensaments, opinions, etc. i, a partir del procés d'aprenentatge (a través d'activitats i pensament), mica en mica aniran construint aquests models explicatius científics.
La Rosa ens ha comentat que en aquest tipus d'experiències, l'observació és una habilitat intel•lectual molt potent. És per això que l'hem de fomentar molt a l'aula, i fer que els infants disfrutin observant. L'observació ens permetrà quantificar, fer prediccions, semblances, diferències, etc. Tot i que ara ho englobi des del punt de vista de la ciències, és evident que l'observació és vàlida per a tots els àmbits educatius i del dia a dia.
Tot seguit, ens ha mosstrat una frase de Maria Arcà:
"No és veritat que els infants i els joves tinguin coneixements únicament de fragments del món, tot esperant que els adults els reordenem: sempre hi ha un funcionament, un esforç enorme per construir xarxes i aquest esforç per relacionar i per comprendre i explicar és tan intens com el seu desig de viure".
Després d'aquesta presentació, hem tingut la possibilitat de veure alguns exemples d'activitats que podem proposar a l'aula de ciències. La primera ha consistit en la flotabilitat; m'ha recordat a l'"experiment" sobre flotabilitat que ens va proposar el David al laboratori. La Rosa ens ha mostrat un recipient amb aigua, i al costat hi havia una capsa plena de pilotes de diferents tamanys, materials, pes, etc. Aquest tipus d'activitats en què hem de pensar i deduir quina pilota surarà, quina s'enfonsarà, etc. És un treball fàcil per a nosaltres, els adults; pels infants, però, resulta una mica més complex. És per això que, quan els proposem activitats com aquestes, hem de procurar de treballar 1 variable cada vegada; per exemple, el primer cop que fem l'activitat de flotabilitat, a l'aigua hi posarem pilotes amb el mateix tamany; la segona vegada, hi posarem pilotes que siguin del mateix material, etc. D'aquesta manera, els nens i nenes mica en mica podran anar comprenent quin és el factor o factors que han fet que aquella pilota suri i aquella altra s'enfonsi.
La segona proposta que la Rosa ens ha mostrat ha consistit en posar un núvol (de "xuxe") dins un recipient, i amb un estri semblant a una manxa se li ha tret l'aire que contenia el recipient. Ens ha preguntat si, en treure aire del recipient, el núvol s'inflaria o és quedaria més consumit. Jo no sabia gaire que respondre, i he preferit veure-ho amb els meus propis ulls. A mesura que amb aquest tipus de manxa la Rosa anava treient l'aire del recipient, hem pogut observar com el núvol s'anava inflant. Però encara ha estat més curiós veure com, quan s'ha destapat el recipient, el núvol s'ha "desinflat" de cop, tot recuperant la seva forma i tamany inicial. Aleshores, la Rosa ens ha prposat una pregunta perquè hi reflexionéssim a casa: "Si posem un globus desinflat en aquest mateix recipient i li treiem aire, de la mateixa manera que ho hem fet amb el núvol, què passarà?". Jo crec que el globus no es pot inflar, ja que precisament el que fem per inflar-lo és introduir-li aire, tot bufant. Si li traiem aire, no crec que també s'infli. Per tant, m'imagino que el globus es quedarà "consumit", igual que quan ens el posem a la boca i xuclem endins.
Després hem anat a una sala on hi havia ordinadors, lupes binoculars i diversos tipus d'organismes, etc. (cucs de farina, puces d'aigua, plomes, petxines, pedretes, etc.). Ens hem dividit per grupets, i cada un ha anat a un ordinador, amb els seus corresponents materials. A través de la lupa biocular, hem pogut fer fotos i grabar allò que es veia a tamany ampliat. El nostre grup ha gravat els cucs de farina. Quan hem acabat, cada grup a ensenyat a la resta el que havia grabat. Ha estat una activitat molt interessant i innovadora.
L'última part de la nostra visita ha consistit en veure la cambra de cria, on hi havia insectes pal, grills, puces d'aigua, etc. La cambra de cria està destinada a proporcionar diferents éssers vius per a l’experimentació a l’aula a tots els nivells educatius i també per a tot tipus de centres, públics, privats i concertats.
També hem estat en una saleta on hi havia dues safates plenes de farina i pa; en una hi havia cucs de farina, i a l'altra escarabats de farina. La reproducció d'aquests organismes es pot relacionar amb la del cuc de seda-papallona; els cucs de farina acaben sent escarabats.
OPINIÓ PERSONAL
Penso que la visita al CEDEC ha valgut molt la pena i m’ha donat moltes idees. Considero que ara tinc una visió encara més àmplia sobre com fer ciències a l'aula d'infantil ja que disposo de nous recursos, activitats i propostes.
