PROJECTE: “Els aglans del bosc” P4

EXPERIÈNCIA D'UNA MESTRA
Aquest projecte tenia varies activitats relacionades entre elles i cadascuna amb uns objectius que fonamenten el model d’ésser viu.

1. SORTIDA AL BOSC
- Es fa una sortida al bosc amb la intenció que després a l’aula hi hagi una continuïtat del treball començat a l’excursió.
- Es recullen mostres del bosc sempre i quan es respecti el medi ambient i la natura
- Conversa: es parla sobre les relacions de l’ecosistema, les sensacions que ens donen les mostres que hem recollit, què podem sentir a la natura..

2. UN COP A L’ESCOLA (ens centrem en els aglans)
- Conversa col•lectiva: què creieu que passa al bosc amb els aglans que no es menja cap animal? A partir d’aquesta pregunta anotem les respostes dels infants i ho relacionem amb el model d’ésser viu.
- Experimentació: enterrem aglans amb un pot transparent de vidre i observem què passa de manera científica
- Pla d’acció: preguntem: creieu que ho haurem de regar? Què passarà d’aquí un temps? I fem càrrecs per a donar responsabilitats als infants i d’aquesta manera agafin interès en el projecte
- Observació periòdica de l’aglà
- Producte final: observem què ha passat. Resulta que ha crescut una planta i preguntem: d’on creieu que ha crescut?
- Treball individual: representem el procés en el paper i expressem la seqüència temporal dels fets (moment inicial – moment actual, què ha passat?)
- Activitat col•lectiva: Conversa
o Sabríeu explicar amb paraules el que heu dibuixat?
o A més de terra i aigua, què més hi va caldre?
o Les plantes van sortir de seguida?
o A quins arbres s’assemblen aquestes plantes?
o Creieu que ara és un arbre? Què cal que passi perquè ho sigui?

- Imaginem i contrastem:
o Recordeu com eren els aglans?
o Com deuen ser ara? -> desenterrem un aglà i l’observem amb lupes
Després conversem sobre l’aglà que observem i ho dibuixem.

- Ens centrem en el vocabulari i aprenem paraules noves sobre les plantes
- Reforcem la relació temporal amb un dibuix:
o Com eren abans els aglans i com seran després?
- Retorn al tema inicial amb una representació:
o Què pot passar al bosc amb els aglans del terra? -> descripció del procés

REFLEXIÓ
El projecte comença amb l’experimentació. Els infants van al bosc i tenen un contacte directe amb allò que treballen. D’aquesta manera el projecte parteix de la vivència que hagin tingut al bosc, serà un aprenentatge significatiu per a ells i els estimula la curiositat i la imaginació. És molt important que els infants captin amb els sentits allò que després hauran de treballar ja que els permet crear unes bases i uns coneixements inicials i propis que aniran desenvolupant durant el projecte. Així doncs, per treballar el tema es parteix del mètode inductiu (de l’experiència al concepte).

"L’experimentació té la virtut d'adoptar un dels trets fonamentals que caracteritza la ciència com activitat humana: desenvolupar la curiositat, convertir-la en interès i fomentar el gust per explorar i pensar sobre les coses del món".(Montse Benlloch i Jordi Martí, p. 8)

A més a més la mestra aprofita per a fer preguntes utilitzant el model d’ésser viu. Aquestes preguntes fan imaginar, reflexionar, fer que es plantegin hipòtesis i altres punts de vista.
El projecte té una seqüenciació i una continuïtat on es plantegen activitats variades: individuals, en grup, d’experimentació, de representació... on entren en contacte totes les àrees del currículum d’educació infantil.
Inclús podem observar com el projecte utilitza el mètode científic quan fan l’experiment de plantar un aglà.

OPINIÓ
Les activitats del projecte m''han agaradat molt, trobo que és un projecte molt complet perquè els infants han fet una gran varietat de tasques: han observat, han parlat, han dibuixat, han escrit i han buscat informació.
Crec que la mestra que ha portat a terme aquest projecte en sap molt de ciències. Amb aquest exemple es demostra que la feina de mestra necessita molta dedicació i que a més, implica formar-se contínuament. És per això que crec que és molt positiu fer sessions de formació i compartir opinions i experiències amb altres mestres.

CAN COLL: QUINES POSSIBILITATS ENS OFEREIX?

Considero que aquest tipus de sortides són molt importants de cara al coneixement i l’aprenentatge dels infants ja que els proporcionem recursos i activitats en què poden percebre i experimentar de manera directa la teoria o informació que han treballat a l’aula.
A continuació, enumero algunes raons per les quals penso que ha la visita a Can Coll és una sortida molt enriquidora per als alumes:

-Permet situar a l’alumne/a en el centre de l’aprenentatge, el fa ser protagonista de l’acció i per tant el seu aprenentatge és més significatiu.
-Ofereix als infants l’oportunitat de sortir de l’aula i descobrir nous espais.
-Permet fer un treball d’empatia força ampli.
-Posa a l’abast dels infants molts recursos que els permeten explorar, experimentar, manipular, crear hipòtesis, refusar, verificar, argumentar, fer-los ser responsables, etc.

UN ESPAI QUE MEREIX SER VIST...

Tot seguit, exposo preguntes que se’ns van demanar que féssim del que veiéssim a la sortida en relació al model d’ésser viu. Moltes d'aquestes preguntes han sorgit de la reflexió conjunta que hem fet avui a l'estona de pràctica.

1)Per què el pollets no tenen cresta?
2)Per què les gallines ponen ous i els galls no?
3)Per què el gall canta i la gallina no?
4)Per què hi ha animals com per exemple els pollets que neixen d’un ou i en canvi, n’hi ha d’altres que no?
5)Per què els ànecs i les gallines no poden volar tant alt com el ocells?
6)Com es formen els bolets?
7)Per què els pares conills tenien els ulls vermells i els fills no?
8)Per què els porcs es banyen al fang i no a l’aigua?
9)Per què els pollets eren blancs si les gallines eren negres?
10)Per què mengen cucs les gallines?
11)Per què hi ha gallines d’un sol color?
12)Per què els ous no són rodons com una pilota, sinó esfèrics?
13)Per què hi ha gallines d’un sol color i gallines de diferents colors?
14)Per què cauen les fulles dels arbres? Per què canvien de color?
15)Per què quan obrim un ou per fer una truita no hi trobem cap pollet?

EXCURSIÓ A CAN COLL

QUÈ HEM FET? QUÈ HEM VIST?

Quan hem arribat les persones que treballen a Can Coll ens han explicat a grans trets què consisteixen les diferents propostes i activitats que plantegen quan vénen grups d'escoles.
Després, ens hem dividit en 4 grups, per tal de visitar els 4 espais del recinte i fer-hi algunes activitats. A cada espai hi hem estat uns 45 minuts.

LA MASIA

Se’ns han mostrat les diferents cambres i se’ns ha explicat com es vivia antigament en una masia; l'evolució del segle XV al XXI.

LA CASA DELS PETITS

Aquest espai es divideix en diversos racons com: el racó de l'observació (on hi ha lupes per observar de ben a prop elements de l’entorn), el racó de plàstica (on amb uns motlles es poden representar amb fang, les petjades de diferents animals), el racó de l’expressió, el racó on es poden crear produccions a partir d'elements de la natura (closques de cargol, fulles, pinyes…), el racó de clavar claus, etc. Aquí duen a terme activitats en què els infants a partir de l’observació i l’experimentació poden aprendre moltes coses al mateix temps que es diverteixen.

ITINERARI DELS SENTITS

Per grups de 5 hem anat seguint un petit recorregut, en el qual ens hem anat trobant unes icones que representaven quatre dels cinc sentits (la vista, el tacte, l'olfacte i l'oïda). Cada vegada que ens trobàvem una d'aquestes icones ens havíem d'aturar per percebre a través del sentit que corresponia alguna sensació: Hem pogut escoltar el cant d'un ocell, el so de les fulles amb el vent; hem olorat flors, hem tocar l'escorça d'un arbre, una pinya, el tacte dels bolets, etc. L'objectiu d'aquesta activitat és observar i experimentar de forma directa amb els elements de l’entorn natural propis de la l’estació de l’any en que ens trobem quan fem la visita.

LA GRANJA I ELS HORTS

Ens han explicat que les activitats que proposen als infants és que facin les feines que es duen a terme al camp, com és preparar el menjar pels animals, fer feines a l'hort, netejar els fems, etc. Activitats d’aquest tipus ajuden a l' infant a posar-se al lloc d'un pagès i a saber de més a prop com és aquesta feina.
Nosaltres hem vist tots els animals (ovelles, truja, somera, gallines, gall, polletes, ànecs i conills), els hi hem donat de menjar i, fins i tot, a alguns els hem pogut tocar.

Finalment, ens han fet respondre unes preguntes perquè opinéssim sobre què ens ha semblat la visita.

PRACTICA 1: LA FLOR SORPRESA

GRUP DE LABORATORI: les Provetes (Irene, Carla A., Marta, Carla S. i jo)

Aquesta primera pràctica ens ha permès treballar el fenòmen de la capil·laritat.

A continuació, es pot veure l'informe de la pràctica:

QUINA ÉS LA PROPOSTA DE TREBALL?
Comprovar què passa quan la flor de paper entra en contacte amb l’aigua.

QUÈ HEM FET?

1)Fem una observació i ens fem una pregunta

Per començar hem retallat la flor de la fotocopia que ens ha donat el professor. A continuació hem escrit un missatge per la nostra companya. En el nostre cas se’ns ha plantejat el dubte de si calia escriure el missatge amb llapis o amb bolígraf. Finalment hem decidit fer-ho amb llapis. Quan ja hem tingut la nostra flor preparada hem omplert el recipient d’aigua i la hi hem posat.
Tal hi com les dues ja havíem suposat la flor s’ha obert.
El professor ens ha plantejat una pregunta: Perquè s’ha obert la flor?

2)Busquem explicacions individuals i en grup (Raonem)

Hem donat moltes voltes fins que al final se’ns ha plantejat una nova pregunta: “Això passa amb qualsevol tipus de paper?” Hem decidit provar amb altres tipus de paper. Hem vist que la flor sobre amb els tres tipus de paper (de llibreta, normal i reciclat ).
“Passa el mateix tingui la forma que tingui el paper?” Provem amb altres formes i segueix obrint-se el doblec. Veiem que si aquest doblec (pètal) és molt gran no s’obre.
Tenim clar que el paper absorbeix aigua, però no massa, sinó s’enfonsaria. Pensem que quan la base del paper absorbeix aigua es fa més gran. Com que la base de la flor no es pot expandir cap als cantons perquè hi ha els doblecs, s’acaba corbant. A l’agafar aquesta curvatura la base fa una força que acaba fent que els pètals s’aixequin. Un con s’han aixecat van caient cap en fora per la força de la gravetat.

3)Representem les idees

QUINA CONCLUSIÓ EN TRAIEM?

4)Posem em comú les idees dels grups

A partir de la presentació que ha fet el professor a partir de les explicacions individuals de grup hem anat sortint a explicar els raonaments que havíem extret l’anterior dia de labori. D’aquesta manera hem anat sumant els diferent punts de vistes i hem creat un coneixement comunitari. Quasi bé totes havíem pensat en la idea de capil•lars.

5)Conclusió final

El professor ens acaba d’explicar el perquè de l’obertura de la flor. El paper està format per uns teixits de tubs que s’anomenen capil•lars. La flor s’ha obert gràcies al fenomen de la capil•laritat. Aquest fenomen consisteix en que l’aigua entra en els capil•lars i va tirant a munt per un efecte físic. Aquest efecte físic es produeix gràcies a les propietats de l’aigua. Com tots sabem l’aigua està formada per 2 àtoms d’hidrogen i 1 d’oxigen. Els àtoms d’oxigen tenen càrregues positives i els d’hidrogen negatives. Això fa que en l’aigua hi hagi moviment. Els àtoms que formen l’aigua es van unint i desunint de forma que van pujant pel tub. Quan la força de la gravetat és massa forta deixen de pujar. Aquest fenomen té una importància molt gran en la natura ja que els arbres obtenen l’aigua en totes les parts (fins i tot les més altres) gràcies a aquests capil•lars i a aquest fenomen.

FITXA PER REALITZAR LA PRÀCTICA

OPINIÓ PERSONAL DE L'EXPERIÈNCIA
Treballar la capil·laritat amb els infants és molt interessant perquè aquest fenòmen permet fer petits trucs de màgia que poden deixar els nens bocabadats. Mireu quin truc més sorprenent!!

EL MODEL D'ÉSSER VIU

A la classe d’avui hem parlat del model d’esser viu i hem vist l’aplicació de dos projectes a l’aula: els peixos (n’ hem parlat amb major profunditat) i les llabors.
Hem començat veient l’exemple de com una mestra aplica el socioconstructivisme a la seva aula per treballar els peixos (nom de la classe).
La història de com va sorgir el racó dels peixos i totes les activitats que se’n van generar m’han semblat molt enriquidores i m’ha donat moltes idees.

ELS INFANTS SABEN QUE ELS PEIXOS SÓN AIXÍ PERÒ, COM SE'LS IMAGINEN PER DINS?
Activitat molt interessant: posar a l'abast dels infants diferents materials com ara: fil ferro, plastilina, paper de seda, etc. i fer-los representar per parelles un peix per dins. Després compartir amb tot el grup què ha representat cada parella i entre les aportacions arribar a fer-nos una idea de com és. A partir d'aquí es pot fer una nova representació més completa conjuntament.

Com a futura mestra i com a seguidora del model sociocostructivista crec que és molt important tenir en compte aspectes com els següents:

- Intentar aconseguir que tots els alumnes participin i es sentin immersos en l’activitat que es fa per tal que es sentin importants en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
- Saber mantenir-nos al marge i actuar com a guies del procés, tot situant-nos a la Zona de Desenvolupament Pròxim.
- Crear una comunitat a l’aula que compleixi un compromís amb l’ interès, la col•laboració i un estil dialògic de construcció de significat.
- Propiciar un espai de comunicació per que els pensaments personals dels infants entrin en contacte amb els pensaments dels altres i entre tots anem construint idees cada vegada més riques.
- Saber escoltar les idees de tots els infants i si cal intervenir per reconduir els seus pensaments.
- Documentar les converses per tal que siguin més riques.
- No frenar el coneixement dels infants per por que no siguin capaços d’entendre’l.
- No privar l’ús de paraules científiques.
- Superar concepcions descriptives (parts, adjectius, colors...) i memorístiques sobre que és fer ciència.
- Donar major importància a les representacions ja que a Infantil ens són molt útils per plasmar el pensament dels infants.
- Saber organitzar bé els espais i posar tots els materials a l’abast dels petits per aconseguir que siguin partícips de tot allò que es fa a l'aula.
- Organitzar el currículum en funció de temes amplis per la indagació que estimulin la predisposició a dubtar, fer-se preguntes i col•laborar amb els altres en la construcció del coneixement.

Per acabar, hem parlat del model d'ésser viu. Hem vist un esquema que ens ha estat molt útil per ajudar-nos a la creació de preguntes. A l’hora de fer-nos preguntes cal que tinguem en compte des de la multituds de punts de vista en que podem mirar-nos els éssers vius. Per exemple: des d’una dimensió micro o macro, des del punt de vista dels fluxes (intercanvis interior-exterior) o des de una estructura temporal.

QUÈ SABEM SOBRE COM ENSENYAR CIÈNCIES?

En aquesta primera sessió he après la importància de seguir el model socioconstructivista a les aules a l’hora d’orientar l’ensenyament de les ciències. Aquest model implica construir coneixements a partir de:

• Tot allò que ens ofereix el medi social i cultural
• L’experimentació
• El raonament
• La interacció conjunta
•Les pròpies experiències dels alumnes per complementar el procés ensenyament – aprenentatge
• La motivació i curiositat dels infants per tal que comprovin que allò que es fa a classe els ajuda a aprendre i que són capaços de respondre preguntes rellevants
• La creació de conflictes cognitius

Així doncs, cal tenir present que l'aprenentatge de les ciències és el resultat d'una INTERACCIÓ entre:

1. l’ EXPERIMENTACIÓ (observar, manipular...)
2. el RAONAMENT (vincular les descobertes a l'experimentació que hem fet)
3. la COMUNICACIÓ (compartir amb els altres per aprendre ja sigui parlant, dibuixant, fent maquetes, etc.),
4. les EMOCIONS (tot allò que sentim mentre aprenem)
5. el CONEIXEMENT QUOTIDIÀ (allò més proper sovint és molt útil com a font d’investigació)

Dono molt suport a la idea que abans de transmetre coneixements cal partir de les idees prèvies dels infants i després fer-les evolucionar a partir de l’activitat experimental i les interaccions socials. D’aquesta manera, actuant com a mestra que guia i fent que els alumnes es sentin protagonistes de l’experiència es donarà l’aprenentatge significatiu. En fi, aquesta primera sessió m’ha ajudat molt a reflexionar sobre un model de mestre molt convincent, el model de mestre que m’agradaria ser.

Aquesta imatge plasma molt bé la idea de l’aprenentatge cooperatiu per tal d’assolir un coneixement. El saber és cosa de tots, el saber “circula”. El mestre no és qui té tota la veritat, sinó que actua de guia per tal d’ajudar als alumnes a trobar-la.

VIGOTSKY, un dels pares del constructivisme afirmava:"aprendre és reconstruir allò que ja sabem"

BENVINGUTS!

Hola a tots i totes!
Sóc la Cristina i he creat aquest bloc per comentar el que anem fent a cada sessió de l'assignatura de Diàctica de les Ciències. Cada dia aniré afegint les meves reflexions i ampliacions del que es parla a classe, cosa que em servirà per anar recordant tot el que anem fent i m'ajudarà si algun dia com a mestra ho vull aplicar a la meva aula.