L'EVOLUCIÓ DE L' ESCOLA PER UNA NOVA EDUCACIÓ

Hem continuat veient el vídeo de Redes educación anomenat:

EDUCACION DEL FUTURO: "CREAR HOY LAS ESCUELAS DEL MAÑANA" http://www.youtube.com/watch?v=ybKyAjPquQk

IDEES QUE ES RESSALTEN AL VÍDEO I LA MEVA OPINIÓ



- El món ha canviat molt; aquesta última generació el canvi s’ha produït a una velocitat increïble, la qual cosa fa que hi ha una gran distància entre els joves d’avui i els adults --> Els nens i joves d’avui dia són diferents perquè l’entorn en què viuen és diferent (ús massiu de noves tecnologies).

- Aules intel•ligents: són aules on totes les assignatures es treballen de manera interrelacionada --> tots els continguts estan lligats entre ells.

- La reflexió diària d’una notícia d’actualitat --> ajuda els alumnes a tenir cultura general, a compartir opinions, a aprendre a discrepar i argumentar els seus punts de vista.

- Terme empoderament --> els joves d’avui es senten cada dia més desconnectats de la societat perquè la barrera que hi ha entre la seva visió i la dels adults és cada cop més gran. Els joves no estan segurs de quin és el seu lloc ni com poden influir positivament a la societat que els envolta. Per això cal motivar-los i deixar que mostrin la seva visió oberta i les seves ganes per canviar les coses per tal d’aconseguir viure en un món millor.

- En general l’escola es troba situada a principis de segle XX , és a dir, fa servir mètodes molt tradicionals --> aquest vídeo mostra una clara evolució de l’escola (mètodes més rics, una visió més oberta).

- Llàstima que l’escola que apareix d’exemple (Escola SEK) perquè sintonitza amb aquestes idees sigui privada i per tant, hi hagi pel mig el poder adquisitiu de les famílies. Hi ha escoles públiques que també donen suport a l’evolució.

- CONCLUSIÓ: Sempre hem de mirar cap endavant, no ens podem estancar!

El David ha tancat la darrera classe donant-nos l’adreça del seu blog i convidant-nos a visitar-lo: dvilaltamurillo.wordpress.com

INDICACIONS PER A LES ENTREGUES DEL GENER

Hem començat la sessió aclarint dubtes de les entregues del gener:
- Lectures: cal extreure allò més rellevant per a nosaltres però de manera sintètica.
- Treball en grup: hem vist un power point amb orientacions que ens seran útils per a la seva realització. Podem presentar el treball en un ampli ventall de formats (vídeo youtube, bloc, document word, presentació digital, power point, entre d’altres).

A l’hora de plantejar la programació cal tenir en compte idees com les següents:

- Quan es plantegen activitats cal pensar en situacions viscudes que després es puguin aprofitar per fer educació científica amb els teus alumnes.
- Tot experiment ha de tenir un sentit. L’experimentació de sensacions ha de permetre aclarir una incògnita i adquirir coneixements.
- El mestre genera situacions perquè els nens experimentin, reflexionin, representin aquestes reflexions i les exposin. Aquesta és una bona manera d’aconseguir un aprenentatge significatiu.
- És molt útil tenir clar el model d’esser viu i tenir en compte la visió constructivista.

Per acabar, hem començat a veure un vídeo molt interessant anomenat “REDES EDUCACIÓN” on Eduard Punset entrevista a Richard Gerver per parlar de l’educació del futur.

EDUARD PUNSET: jurista, escriptor, economista i divulgador científic.



RICHARD GERVER: educador i assessor en sistemes educatius.

PRÀCTICA: DEL CONTE A LA CIÈNCIA

La darrera sessió de laboratori hem tractat de treballar les ciències basant-nos en el conte popular de la Rínxols d'Or. Hem vist el vídeo del conte, del programa infantil Una mà de contes.

Després hem pensat activitats per treballar l'educació científica a la nostra aula partint d'aquesta història.

PROPOSTES D’EDUCACIÓ CIENTÍFICA

Pesar-nos
Es tracta de plantejar als infants si realment, quan nosaltres mengem, el nostre pes canvia immediatament, fins el punt de poder trencar una cadira quan ens hi asseiem (com li passa a la Rínxols d'Or). Potser el que falla no és el nostre pes, sinó el material de la cadira o de l'objecte en qüestió.
Seria interessant fer preguntes als infants del tipus: Després de menjar pesarem més? ... i podem ho podem comrovar, portant bàscules a la classe, posteriorment interpretar-ho i arribar a una conclusió.

Mesura i comparació d'objectes: gran, mitjà i petit.
Podem medir objectes de l'aula amb la cinta métrica (numerada o no) o amb pams.

Treballar el canvi
Partint dels 3 ossos (gran, mitjà i petit) es podrien tractar els canvis que han fet ells des de que eren més petits, fer-los veure que els seus pares també havien sigut petits i que ara són grans... És a dir, fer-los adonar que tots canviem amb el pas del temps. Es tractarien temes de genètica i evolució. Podem proposar als infants que facin un recopilatori de fotografies dels seus pares, des de que eren petits fins ara; veure quines semblances tenien els seus pares/mares quan tenien la mateixa edat que ells, etc. Treballaríem a partir de les comparacions.

Agut/Greu i Fort/Fluix
En relació a les veus dels personatges. Es podría proposar de produir diferents sons i clasificar-los. També es pot treballar la comparació de les veus dels nens i nenes de la classe amb l’ECODAT.

Fred/Calent
Una pregunta que els podem fer als infants és per què al conte la tassa petita crema menys que la mitjana i la gran. És a dir, per què la tassa petia està al punt, la mitjana crema i la gran bull! Podem comprovar si això de veritat també passa o només passa al conte.
Ho hem comprovat mesurant la temperatura de l’aigua de les 3 tasses amb termòmetres. Hem vist que el conté raó: la tassa gran és la més calenta perquè com que hi ha més quantitat de líquid la calor triga més a escapar-se. En canvi. la petita com que és la que en té menys és la que es refreda primer.

On van a parar els cereals que es menja la Rínxols d’Or?
Podem donar-los una silueta d’una nena que representi la Rínxols d’Or o d’un ós i que dibuixin el recorregut que fan els cereals quan ens els mengem. Posteriorment en parlaríem, faríem una conversa i els nens mostrarien a la resta les seves representacions.

Treballar l’hàbitat
Els ossos realment mengen cereals, viuen en una casa i dormen en un llit com el nostre?

Treballar el model d’ésser viu:
Per què s’espanten els ossos? Què tenen els ossos que fa que s’espantin com nosaltres? (relació amb el conte: els ossos s’espanten quan senten el crit de la Rínxols d’Or).

Veure regularitats i diferències
Fer-los veure que els ossos són iguals, però també diferents. Hi ha diversitat d’ossos (ós panda, ós polar, ós bru...). A partir d’aquí, també podem treballar què tenen en comú i què no els infants de la classe.
Sempre hem de fer que allò que treballem amb els infants sigui visible en algun racó de l’aula, a partir d’imatges, fotografies, objectes, murals...

Matemàtiques
Treballar el número 3.

OPINIÓ PERSONAL
He trobat molt interessant aquesta activitat i m’ha agradat molt. Mai m’hauria plantejat que d’un conte es poguéssin extreure tantes propostes científiques però, la veritat és que està clar que en aquest món no hi ha res impossible i si t’ho proposes ho pots arribar a fer tot. A més, amb aquesta activitat de pensar propostes hem pogut veure que el saber compartit és molt més ric per a l’aprenentatge.
Amb les propostes que hem anat dient col•lectivament entre tots/totes, se m'han anat acudint moltes idees que algún dia m’agradaria poratr a la pràctica amb els meus futurs alumnes per treballar les ciències a partir d'una cosa tant quotidiana com és un conte.

L'EXPERIÈNCIA DE LA LAIA COM A MESTRA

La Laia, una companya de la classe va estar un temps treballant en una escola i avui ens ha explicat la seva pròpia experiència com a mestra.

Ens ha explicat que per ella les ciències a la classe han d'estar molt relacionades amb d'identitat dels nens. A l'escola on va estar havien començat a canviar la metodologia. Van decidir eliminar les fitxes i començar a treballar per racons. Ella es trobava que no sabia què treballar. Ja que no sabia ben bé que tractar del QUÈ es va decidir per potenciar el COM.
Va fer que els alumnes creessin un comunitat d'aula. Entre tots construïen les coses.

Ens ha comentat que a l'escola eren força estrictes amb els modals dels infants: se'ls demanava que els nens estiguessin ben asseguts. Actualment massa sovint ens passa això amb escoles que estan canviant la metodologia, però que continuen tenint pensaments molt rígids en altres aspectes.
Un dels problemes que va tenir en la seva experiència com a mestra va derivar d'aquesta qüestió. A l'aula hi havia un nen amb molts problemes derivats de la família que tenia. Era un nen violent que, tot i tenir només 4 anys, la gent ja tractava com a un diable (era molt mogut, només es relacionava amb els altres mossegant, no parava atenció...)
Com a mestra això li preocupava molt. L'infant no avançava i ella se'n sentia responsable. La Laia ens ha dit que per a ella és molt important que abans de treballar els nens se sentin bé amb sí mateixos ja que d'aquesta manera podran treballar amb altres persones. Per això va decidir no fer cas de les indicacions del centre i ser més permissiva amb aquest infant. Sovint deixava que no segués com els altres, que s'aixequés, etc. Va ser així com l'infant va començar a interessar-se pel que es feia a classe. Això va afavorir que la resta d'infants també es trobéssin més còmodes ja que el nen es portava millor.
D'aquesta manera, la dinàmica de classe va millorar però, a causa d'això la Laia va rebre moltes crítiques per part de les seves companyes. Tot i així, ella estava molt segura del la seva manera d’actuar i això la va ajudar a no rendir-se i a suportar les crítiques. Ella veia la gran evolució del nen i això era el que realment feia que no dubté de la seva actuació

CONVERSA COL•LECTIVA A PARTIR DE LA VIVÈNCIA DE LA LAIA

Crec que la Laia va ser molt valenta i va actuar bé amb aquest infant. Donant-li major llibertat i no estar-lo renyant constantment va fer que l’actitud del nen canviés. D’aquesta manera es va aconseguir un millor clima a la classe.

Les mestres paral·leles
La Laia ens ha comentat que la mestra de la classe paral•lela la va limitar molt i no la va deixar créixer professionalment. Explica que va tenir molt problemes amb ella perquè no tenia gaires ganes de fer coses per canviar la metodologia tradicional. Totes les idees que proposava la Laia li semblaven massa complicades perquè portaven massa feina.
Jo penso que l’importat és que totes dues mestres compleixin els objectius i crec que cadascuna a la seva classe ha de tenir dret d’aportar la seva pinzellada seguint la metodologia que li sembli més apropiada.
Cada mestra té una concepció sobre que és aprendre. Encara hi ha la concepció que hi ha un coneixement objectiu i que un mestre sap agafar aquell coneixement (sense qüestionar-ho) i passar-ho als nens. Està demostrat que això no funciona. Si ens fixem en el constructivisme podem veure com els nens i les nenes reconstrueixen el coneixement parlant entre ells i entre els mestres.
A les escoles el sistema de paral•leles està sent un sistema de control on normalment la mestra que té el control és la que té menys ganes de treballar i destinar temps a fer més coses per aprofundir en el coneixement dels alumnes.

Equilibri entre rigidesa i llibertat
Els nens acaben sent allò que nosaltres creiem. Si tu creus que un nen es portarà malament, al final es portarà malament. En canvi, si tu canvies i deixes de renyar-lo i castigar-lo constantment probablement aquell nen canviarà la seva actitut.
Una escola democtàtica és aquella que tracta a cadascú segons les seves possibilitats i fa comprendre que no tots podem ser tractats per igual perquè no tots som iguals.
L’important és que els alumnes assoleixin autonomia però per arribar fins aquí no cal ser excessivament estrictes i rígids. Penso que només cal deixar una mica de llibertat a l’alumne i tenir en compte que el més important és que aprengui. Les ordres de tipus militar (seu,calla, seu amb les cames creuades...) fan actuar el mestre com a dictador, creen un ambient tens a l’aula i no sempre funcionen. Així doncs, crec que és important ensenyar educació postural però que això no s’aconsegueix a base de repetir a l’alumne 1000 vegades les normes sinó simplement, cal aconseguir que els alumnes es reflexin en el mestre com a model a seguir.

Experiència d'una mestra PROJECTE: "Mares i fills/es de la nostra classe"

Aquest projecte es va dur a terme al CEIP Rellinars (escola semirural), en una aula vertical, és a dir, amb infants de 3, 4 i 5 anys.

EL projecte comença quan la Maria, la mestra de l'aula, mostra una fotografia (d’una mare i un fill) als nens i nenes i planteja la següent pregunta:
"Podrieu pensar idees que us passin pel cap veient aquesta foto?"
És una manera perquè els infants imaginin i obrin la seva ment. A partir d'aquesta pregunta, es fa una conversa col•lectiva, en què es parla de mares i fills partint de la fotografia que els ha ensenyat. Surten idees i conceptes com: s’estimen, la mare protegeix, el nen es sent segur…

A continuació, els ensenya fotografíes de mares i fills de diferents cultures i llocs del món; són realitats molt diferents a la que estan acostumats els nostres infants.

La Maria els fa una altra pregunta: "Què us transmeten aquestes imatges?". Algunes de les respostes són: "Una cabanya; la mare està embarassada; és un lloc trist, no porten roba...".

Ara toca buscar semblances i diferències; "Ens cuida igual la mare que una persona del carrer?". En tractar aquest tema, a l'aula es genera un ambient cultural càlid i proper.

Cada nen escull una imatge i s'inventa una història; després fan una conferència davant els seus companys i els graven. Aquestes conferències, després les miren i en parlen; s'estableix una altra conversa. Això és molt beneficiós per a ells, ja que comporta una sèrie d'avantatges pels infants que els seràn útils pel futur.

La Maria els proposa fer-se fotos amb les seves mares, com ho fa el fotògoraf Bru Rovira en la seva exposició "Maternitats". Cada nen fa de fotògraf d'un altre nen de la classe; ells escullen el lloc on fer-se la foto amb la mare, prenent com a exmple les fotografies que han vist de Bru Rovira. Es fa una altra conversa amb els nens i nenes; la pregunta que la Maria els planteja és aquesta: "Com són d'importants les mares?".

A l'escola, tenen la línia de temps, on hi posen fenòmens que passen o han passat. En aquesta línia del temps hi afegeixen en Bru Rovira i la Isabel Muñoz, una altra fotògrafa.

A l'aula, es plantegen preguntes: Les plantes tenen mare? Com ens reproduim?, etc. Després busquen informació sobre les preguntes que s'han anat qüestionant. La Maria elabora un llibre: es tracta d'un llibre en blanc, en què cada dia un infant se l'emporta a casa perquè escrigui o enganxi imatges sobre la mare, l'àvia, etc., tot entorn al mateix tema.

Miren fotografies de Bru Rovira i les representen; després ells mateixos fan una exposició.Fan el díptic per la conferència i l'exposició; els porten l'exposició de Rovira a l'escola. Els pares i mares van un dia a la classe per què els nens i nenes els expliquin i ensenyin l'exposició. Al final de la seva visita, els pares i mares també donen la seva opinió.

Els nens i nenes tenen un blog: "Treball amb les famílies". Alguns pares i mares comenten sobre l'exposició; els infants ho poden llegir a l'escola i també poden comentar aquest blog; això, per una banda, serveix als nens i nenes com a retroalimentació i, d'altra, els pares poden veure què fan els seus fills a l'escola.

La Maria els planteja el següent: "Quan jo sigui mare o pare...". Aquestes són algunes de les respostes dels nens i nenes:
- Quan jo sigui pare jugaré a futbol amb el meu fill.
- Quan jo sigui mare portaré el meu fill al cole amb l'ambulància..
Després fan un dibuix de predicció del futur que han dit..

En acabar aquest projecte, la Maria els fa reflexionar sobre què és el que més els ha agradat del projecte; han de dibuixar i escriure alguna cosa. Després parlen del què han fet durant aquests dies, amb aquesta proposta didàctica; parlen de com ho han de fer per aprendre. La mestra presenta els objectius i continguts del projecte, per tal de compartir-ho amb altres mestres.

REFLEXIONS sobre els avantatges del projecte

• Penso que les conferències aporten molts beneficis als alumnes. Allgun com: els infants que fan la conferencia participen a un tipus d’avaluació formativa, expliquen als seus companys (es posen al nivel de la mestra); agafen confiança i seguretat per parlar en públic; tenen la necessitat d’ordenar les idees que tenen al cap per poder trasmetre-les als seus companys i aprenen a acceptar les critiques i a ser crítics.

• Un tema com aquest fa que es creiï un ambient càlid i de confiança a l’aula.

• La creació d’un blog entre tots promou el sentiment de comunitat.

• El projecte porta a reflexionar sobre els cicles de la vida (neixer, créixer, reproduir-se i morir).

• Ens permet crear una idea de com ens reproduim els mamífers en comparació als altres grups d’animals.

• Ajuda a buscar significats com ara que en la vida dels animals no intervé tant el pare o l’avia en canvi en la vida dels humans si que solen intervenir-hi.

• Que es treballi amb infants de diferents edats resulta molt interessant i profitós; els petits poden aprendre dels grans, prenent-los com a models o referents, i els grans poden ajudar i ensenyar als petits, sentint-se'n responsables; això enriqueix molt.

• S’involucra els pares i mares en el projecte. Això és una manera perquè els nens vegin que hi ha un bon ambient entre l'escola i la família.

IDEA LECTURA: Projectes i activitats per canviar l'entorn.

El treball per projectes a l'escola va néixer i l'apliquen subgrups de mestres preocupats per canviar "maneres de fer" dominants a l'escola. Cerquen la participació democràtica dels nens i les nenes, que es plantegin preguntes, que interaccionin en la recerca de respostes i que les trobin interelacionant camps de saber distints, que experimentin i compleixin les seves idees,vivències i emocions entre ells i les seves famílies. (Sanmartí, N. i Tarin, R.Mª)

VISITA AL CEDEC (Centre de Documentació i Experimentació en Ciències)

El CDEC és un centre específic de suport a la recerca i la innovació que posa a disposició del professorat tots aquells recursos i accions formatives que promouen la innovació i la millora de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’aula.

La Rosa, ens ha acompanyat durant la nostra visita; hem començat fent una presentació sobre què és el CDEC, com s'hi treballa, quins recursos proporciona i a qui, etc.Però abans d'explicar-nos tot això, la Rosa ens ha dit que penséssim en com voldríem que fóssin les nostres classes de ciències. Nosaltres li hem anat dient adjectius (actives, interessants, divertides, emocionants, significatives, experimentals, motivadores...); tots aquests són vàlids per a totes les classe, però només un dels que hem dit és expecífic per la classe de ciències: que siguin classes experimentals.

Després de comentar com haurien de ser les nostres classes de ciències, ens hem hagut d'imaginar com seria l'infant, aquest infant que pot viure una experiència educativa com la que hem descrit. Cadascú s'ha imaginat a aquest infant, i la Rosa ens ha mostrat una frase de Loris Malaguzzi.

La imatge de l'infant:

L'infant és fet de cent. L'infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar, de jugar i de parlar, cent sempre. Cent formes d'escoltar de sorprendre's, d'estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent mons per descobrir, cent mons per inventar, cent móns per somiar. L'infant té cent llengües (i encara cent, cent, cent) però li'n roben noranta-nou. L'escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: que pensi sense mans, que actuï sense cap, que escolti i no parli, que comprengui sense joia, que estimi i se sorprengui només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: que descobreixi el món que ja existeix, i de cent li'n roben noranta-nou. Li diuen: que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i el somni són coses que no van plegades. Li diuen en suma que el cent no existeix. L'infant diu: però el cent existeix.

El que s'ofereix al professorat des del CDEC són recursos, formació, recerca, innovació (introducció de les noves tecnologies), etc. La Rosa ens ha explicat com funcionava la demanda i obtenció de tots aquests, i quins són alguns dels materials en préstec:

•Lupes amb suport
•Lupes binoculars

Ens ha explicat que els infants fan servir prèviament la lupa amb suport, i fan un procés per arribar a usar les lupes bioculars i, per tant, esdevenir cada vegada més autònoms. El procés és el següent: observació a ull nu- lupa fixa- lupa en mà- lupa binocular.

•Banc de llum
•Incubadora
•Maleta amb minerals
•etc.

Una de les activitats que es proposa als infants per tal de treballar els minerals, és partint de les seves característiques que ens ajuden en la nostra vida; el cas que ens ha comentat és sobre els minerals que trobem a un supermercat, com per exemple la sal.

QUINA ÉS LA NOSTRA PROPOSTA DE TREBALL?

Els infants han de partir de les seves experiències prèvies, els seus raonaments, pensaments, opinions, etc. i, a partir del procés d'aprenentatge (a través d'activitats i pensament), mica en mica aniran construint aquests models explicatius científics.

La Rosa ens ha comentat que en aquest tipus d'experiències, l'observació és una habilitat intel•lectual molt potent. És per això que l'hem de fomentar molt a l'aula, i fer que els infants disfrutin observant. L'observació ens permetrà quantificar, fer prediccions, semblances, diferències, etc. Tot i que ara ho englobi des del punt de vista de la ciències, és evident que l'observació és vàlida per a tots els àmbits educatius i del dia a dia.

Tot seguit, ens ha mosstrat una frase de Maria Arcà:

"No és veritat que els infants i els joves tinguin coneixements únicament de fragments del món, tot esperant que els adults els reordenem: sempre hi ha un funcionament, un esforç enorme per construir xarxes i aquest esforç per relacionar i per comprendre i explicar és tan intens com el seu desig de viure".

Després d'aquesta presentació, hem tingut la possibilitat de veure alguns exemples d'activitats que podem proposar a l'aula de ciències. La primera ha consistit en la flotabilitat; m'ha recordat a l'"experiment" sobre flotabilitat que ens va proposar el David al laboratori. La Rosa ens ha mostrat un recipient amb aigua, i al costat hi havia una capsa plena de pilotes de diferents tamanys, materials, pes, etc. Aquest tipus d'activitats en què hem de pensar i deduir quina pilota surarà, quina s'enfonsarà, etc. És un treball fàcil per a nosaltres, els adults; pels infants, però, resulta una mica més complex. És per això que, quan els proposem activitats com aquestes, hem de procurar de treballar 1 variable cada vegada; per exemple, el primer cop que fem l'activitat de flotabilitat, a l'aigua hi posarem pilotes amb el mateix tamany; la segona vegada, hi posarem pilotes que siguin del mateix material, etc. D'aquesta manera, els nens i nenes mica en mica podran anar comprenent quin és el factor o factors que han fet que aquella pilota suri i aquella altra s'enfonsi.

La segona proposta que la Rosa ens ha mostrat ha consistit en posar un núvol (de "xuxe") dins un recipient, i amb un estri semblant a una manxa se li ha tret l'aire que contenia el recipient. Ens ha preguntat si, en treure aire del recipient, el núvol s'inflaria o és quedaria més consumit. Jo no sabia gaire que respondre, i he preferit veure-ho amb els meus propis ulls. A mesura que amb aquest tipus de manxa la Rosa anava treient l'aire del recipient, hem pogut observar com el núvol s'anava inflant. Però encara ha estat més curiós veure com, quan s'ha destapat el recipient, el núvol s'ha "desinflat" de cop, tot recuperant la seva forma i tamany inicial. Aleshores, la Rosa ens ha prposat una pregunta perquè hi reflexionéssim a casa: "Si posem un globus desinflat en aquest mateix recipient i li treiem aire, de la mateixa manera que ho hem fet amb el núvol, què passarà?". Jo crec que el globus no es pot inflar, ja que precisament el que fem per inflar-lo és introduir-li aire, tot bufant. Si li traiem aire, no crec que també s'infli. Per tant, m'imagino que el globus es quedarà "consumit", igual que quan ens el posem a la boca i xuclem endins.

Després hem anat a una sala on hi havia ordinadors, lupes binoculars i diversos tipus d'organismes, etc. (cucs de farina, puces d'aigua, plomes, petxines, pedretes, etc.). Ens hem dividit per grupets, i cada un ha anat a un ordinador, amb els seus corresponents materials. A través de la lupa biocular, hem pogut fer fotos i grabar allò que es veia a tamany ampliat. El nostre grup ha gravat els cucs de farina. Quan hem acabat, cada grup a ensenyat a la resta el que havia grabat. Ha estat una activitat molt interessant i innovadora.

L'última part de la nostra visita ha consistit en veure la cambra de cria, on hi havia insectes pal, grills, puces d'aigua, etc. La cambra de cria està destinada a proporcionar diferents éssers vius per a l’experimentació a l’aula a tots els nivells educatius i també per a tot tipus de centres, públics, privats i concertats.
També hem estat en una saleta on hi havia dues safates plenes de farina i pa; en una hi havia cucs de farina, i a l'altra escarabats de farina. La reproducció d'aquests organismes es pot relacionar amb la del cuc de seda-papallona; els cucs de farina acaben sent escarabats.

OPINIÓ PERSONAL
Penso que la visita al CEDEC ha valgut molt la pena i m’ha donat moltes idees. Considero que ara tinc una visió encara més àmplia sobre com fer ciències a l'aula d'infantil ja que disposo de nous recursos, activitats i propostes.

LES RELSCIONS D'INTERDEPENDÈNCIA: Ecosistemes

Hem treballat les relacions d’interdependència que hi ha entre els diversos éssers vius que trobem en un ecosistema. Aquest exercici l’hem fet a partir d’un vídeo.
Haig de dir que al principi no acabava d’entendre quina era la demanda que ens feia en David quan ens deia que veiéssim el vídeo i que intentéssim veure-hi relacions.
Tot i això, poc a poc m’he anat adonant de coses que estaven clarament molt relacionades:
- Els pollets d’oreneta piulen – la mare els dóna menjar (comunicació)
- La mare alimenta als polls (alimentació)
- Els polls produeixen uns excrements
- Aquests excrements nodreixen la terra
- En aquesta terra hi creix herba
- Les vaques es mengen l’herba
- Les vaques produeixen uns excrements
- Les mosques s’alimenten d’aquests excrements.
- Els ocells es mengen les mosques.
- En tot això l’humà també hi té a veure. El niu dels ocells està construït pels humans.

A continuació, amb totes aquestes idees hem hagut d’intentar fer un mapa conceptual.

REFLEXIÓ
A partir del vídeos he pogut veure com els ésser vius intercanvien matèria i energia amb el medi i quan ho fan modifiquen aquest medi. És per això que parlem d’ecosistema, ja que trobem relacions entre els diversos éssers vius.
No podem entendre els elements d’un ecosistema per separat, doncs tot està relacionat, a tot arreu hi han relacions d’interdependència. Uns depenen dels altres i si en aquest ecosistema falla alguna cosa (per exemple desapareixen les mosques) la resta d’éssers es veuran afectats.

PRÀCTICA 4: LES FLORIDURES

Després de tenir mig tomàquet gairebé un mes en observació i anar anotant tots els canvis que experimentava, avui els hem portat al laboratori de la universitat. Allà els hem comparat amb els de les nostres companyes i els hem observat al microscopi. Gràcies al microscopi hem pogut veure molt bé com són els fongs.

PROCÉS DE DESCOMPOSICIÓ DEL MEU TOMÀQUET

A continuació, es pot veure l'informe de la sessió pràctica d'avui

•Quina és la proposta de treball?
La principal proposta de treball ha estat respondre a la pregunta: En quines condicions es produeixen fongs? A part d’això, un dels altres objectius de la pràctica ha estat ampliar una mica d’ informació sobre el tema i plantejar-nos noves preguntes o aspectes a considerar.

•Què hem fet?
Després de fer una observació sistemàtica de mig tomàquet durant gairebé un mes hem fet una reflexió conjunta de l’experiment entre tota la classe. Amb el diàleg reflexiu hem trobat resposta a la pregunta plantejada a l’ inici. A més, a part d’anomenar les condicions en que apareixen fongs també hem trobat una explicació al perquè de la seva aparició i ens han sorgit noves qüestions o aspectes a tenir en compte envers el tema.

•Quina conclusió en traiem?
Hem deduït que les condicions següents tenen a veure amb l’aparició de fongs:
- La temperatura
Entre 2º i 30º es produeixen fongs.
Entre 20º i 30º la producció és favorable.
A -0º no es generen fongs (com més baixa és la temperatura més triguen a aparèixer).
- L’oxigen
És l’element bàsic que tot ésser viu necessita per poder sobreviure.
- La humitat
És una condició que també influeix i n’hi ha tant si el tomàquet està en un espai obert o en un recipient tancat.
- Els nutrients
Tot ésser viu s’ha d’alimentar per tant, el tomàquet és el nutrient dels fongs.
- El temps
Els fongs apareixen més ràpid si la temperatura és alta.

Cal tenir present que totes aquestes condicions tenen relació entre elles.
A part de les condicions que s’han de donar, també hem après el motiu pel qual neixen els fongs.
Les floridures han aparegut perquè els fongs es reprodueixen per
espores. Les espores estan a l’aire i esperen “arribar” a algun ésser viu per reproduir-se. Per tal que es doni la reproducció l’ésser viu s’ha de trobar en unes condicions determinades. Una espora es podria comparar amb una llavor perquè igual que les llavors les espores també germinen.
La pràctica ens ha fet adonar de la importància que tenen els fongs. Hem vist que sinó existissin res no es descompondria i el planeta s’assemblaria a un enorme abocador. Tot estaria ple de fullaraca, cadàvers d’animals, arbres caiguts i molts altres residus de tota mena. Així doncs, podem dir que tota cadena alimentària depèn dels fongs i de la resta d’organismes descomponedors (per exemple els insectes).
Per últim, mentre anàvem parlant sobre el tema ens han sorgit noves qüestions i aspectes a tenir en compte com ara:

• Quan es moren els fongs del tomàquet?
Hem vist que sense humanitat i a temperatures altes (20º-30º) el tomàquet s’asseca amb més facilitat, perd tot el suc i es posa molt dur. Quan això passa normalment els fongs deixen de reproduir-se i moren. Aleshores el tomàquet deixa de ser aliment pel fong i passa a ser aliment per algun altre ésser viu, una planta per exemple.

• Per què dos trossos del mateix tomàquet situats al mateix lloc no s’han florit igual?
Perquè tot i estar en les mateixes condicions i ser del mateix tomàquet els components d’una meitat del tomàquet i l’altra són una mica diferents i les reaccions no es donen exactament alhora.

• A què obeeixen els diferents colors de les floridures?
La modificació dels colors indica que hi ha hagut una reacció química.

• Per què al tomàquet d’una de les companyes hi han aparegut cucs i mosquits?
Perquè els insectes també són organismes descomponedors i han fet servir com a nutrients els fongs i el propi tomàquet.

Nova proposta
En l’experiment també hauria estat interessant pesar i mesurar el tomàquet per veure els percentatges de reducció i comparar-los.

MANERES DE FER-SE PREGUNTES INTERESSANTS

Les explicacions o consignes poden tenir diferents interpretacions.

Sovint quan es dóna una instrucció els alumnes no fan el que tu demanes (no ho interpreten bé). Com a futures mestres hem de ser conscients que els nens no sempre entendran a la primera tot allò que expliquem. Per això, és molt útil fer un feed back i assegurar-nos que la interpretació és la correcta.

Avui hem vist maneres de fer preguntes interessants des del punt de vista del mestre.

Molts cops esperem que els nens facin preguntes i de vegades no ho fan. Cal considerar que en un primer moment, per introduir el tema, sempre ha de fer les preguntes el mestre.

Com a mestres ens han d’interessar preguntes que poden contestar els nens amb la seva experiència, no preguntes que es contesten consultant la enciclopèdia.

COM ANALITZAR LA DEMANDA DE LA PREGUNTA?
Segons Roca, M. trobem els següents tipus de preguntes:

• PREGUNTES PER DESCRIURE
Solem fer moltes preguntes d'aquest tipus. A l'aula no ens podem limitar a fer només aquestes preguntes ja que això farà que els nostres descobriments i aprenentatges siguin molt superficials. Ex: Com són les tortugues? On viuen els peixos?

• PREGUNTES PER EXPLICAR CAUSES
Són preguntes que busquen algun motiu. De vegades poden resultar difícils i poden ser massa massa filosòfiques Ex: Per què les tortugues hivernen? Com és que els gossos caminen amb quatre potes?

• PREGUNTES PER COMPROVAR
Aquestes preguntes ens obliguen a fer una petita investigació o experimenatció per poder observar i trobar la resposta.
Ex: Com és forma el capoll de seda? Com podem saber què fan les tortugues mentre hivernen? Es pot demostrar que la papallona abans de ser papallona havia estat cuc de seda?

• PREGUNTES PER GENERALITZAR
Ex: Quin tipus d’animal és un dofí? A quin grup pertanyen les tortugues? Quina diferència hi ha entre un mamífer i un rèptil?

• PREGUNTES PER PREDIR
Ex: Què passaria si la tortuga no hivernés? Podria ser que naixessin dos pollets del mateix ou?

• PREGUNTES PER GESTIONAR
Ex: Què es pot fer per a que una tortuga no hiverni?

• PREGUNTES PER OPINAR I VALORAR
Ex: Què en penses de l’arribada de l’oreneta a la primavera? Com creus que se senten les tortugues mentre hivernen ?

Totes aquestes preguntes es podrien lligar amb les formes de mirar que ens va descriure la Conxita Márquez a la seva xerrada. Veiem-ne alguns exemples:

DIVERSITAT / REGULARITAT
Són tots iguals? Es comporten de la mateixa manera? Què tenen en comú?

CANVI/CONSERVACIÓ
Quan un ésser viu creix què canvia i què conserva?

MACRO/MICRO
Com deu ser la llavor per dins?

TOT/PARTS
Com s’alimenta un fetus?

DINS/FORA
Què li entra? Què li surt?

PASSAT/PRESENT/FUTUR (temps)
Sempre ha sigut igual? Com és ara? Com serà després?

AQUÍ/ALLÀ (espai)
Tots els éssers vius poden viure a qualsevol lloc?

També podem dividir les preguntes segons si:

DEMANEN EXPLICACIÓ
-Estructura: Què hi ha? Com és?
-Dinàmica: Com passa? Com canvia?

DEMANEN NOVES HIPÒTESIS: Què passaria si...? Coom t’expliques que...?


És important que realitzem prguntes que tinguin en compte les tres funcions de l’ésser viu, encara que no sempre cal tractar-les totes.

Lévil Strauss deia:
"El sabio no es el hombre que proporciona las respuestas verdaderas, es el que formula las preguntas verdaderas".

INNOVEM: PROJECTE AMBIENTAL A L’ESCOLA BRESSOL

Avui ha vingut una mestra d’Educació Infantil (la Mari) de l’Escola Bressol “Gespa” que està dins el recinte de la UAB.

L’escola Bressol Gespa es va crear l’any 1974 per la Universitat Autònoma de Barcelona per oferir un servei d’atenció als fills de personal docent.
L’escola està envoltada per una hectàrea de bosc i una zona de prada, és per aquest motiu que va sorgir entre els mestres el plantejament de dur a terme un projecte sobre el bosc i la sostenibilitat.

Els objectius del projecte eren:
- millorar la gestió sostenible
- realitzar una innovació educativa en tots els àmbits.

El projecte va tenir una durada de tres anys i es dividia en:
- 1r any: Part ambiental de residus
- 2n any: Hort ecològic per augmentar la biodiversitat
- 3r any: Muntar una bassa

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

1. PART AMBIENTAL DE RESIDUS

- Observació del nostre bosc
- Recollir elements del bosc
- Exploració dels elements del bosc a l’exterior i dins l’aula
- Escoltar el conte de “La papallona xica” i d’ “El cuc que no havia vist mai el bosc” creats per les alumnes de pràctiques
- Mural del bosc i de la prada (murals interactius)
- Plantem aglans i observem què passa
- Portar un ocell a classe i jugar amb titelles d’ocells
- Psicomotricitat: fem d’ocells o de papallones
- Recollim deixalles del bosc
- Berenem i separem les deixalles
- Fer compostatge que s’utilitza per l’hort i si sobre per les plantes que tenim a casa
- Dissabte de plantada amb les famílies utilitzant plantes aromàtiques perquè són plantes autòctones
- Explicar el treball fet en un pòster

2. L’HORT

- Observar l’hort
- Conte de l’hort
- Experimentació amb diferents tipus de sòl de l’hort
- Observem els cucs de terra
- Creem un terrari pels cucs de terra
- Observació dels cargols a l’aula
- Fem una casa pels cargols
- Disseny de l’hort
- Murals de l’hort
- Cucs de terra amb plastilina i mural interactiu
- Racons de l’hort
- Recollim els fruits de l’hort
- Els infants porten fotos de les plantes de casa seva i fan una exposició
- Les famílies aporten informació sobre les plantes autòctones (amb informació de transmissió oral)
- Apadrinament dels arbres del bosc
- Carnestoltes: disfressa dels éssers vius del bosc

3. LA BASSA
- Conte de la bassa
- Experimentació amb elements naturals i aigua
- Tenyim l’aigua amb fruites
- Peixera amb animals que després aniran a la bassa
- Inauguració de la bassa amb les famílies
- Plantada amb les famílies
- Mural transparent que recrea la bassa i els seus animals
- Experimentació amb l’aigua
- Circuit d’aigua
- Fem bombolles d’aigua i sabó

OPINIÓ i REFLEXIÓ

M’ha agradat molt l’explicació que ens ha fet la Mari, trobo que ens ha transmès molt bé la passió que tenia pel projecte que havien construït i, per la manera com ens ho ha explicat tot, s’ha pogut comprovar que se’n sentia orgullosa i satisfeta.
M’ha sorprès una mica que un projecte tant complex com aquest es pogués dur a terme amb infants de l’escola Bressol ja que sovint activitats d’aquest tipus se solen dur més a terme amb nens i nenes de parvulari. Tot i això, m’ha convençut i m’he adonat que és perfectament viable fer-les amb infants més petits.
En general, ho he trobat tot molt interessant i m’ha aportat molt bones idees. També trobo interessant com aquest projecte està totalment integrat dins la vida quotidiana a l’aula i com, gràcies a aquest projecte l’escola Gespa és una de les úniques escoles bressols de Catalunya considerada Escola Verda.
Per últim, vull comentar que crec que val molt la pena que s’hagi aprofitat l’entorn de l’escola. Penso que tenen una gran sort de tenir una escola envoltada de bosc i per tant, fan molt bé de fer conviure els alumnes amb la natura per començar a transmetre’ls tan aviat una consciència ambiental i sostenible.

LA CONVERSA A L'AULA

L’aula és un espai de conversa, un espai de comunicació on tothom té dret a dir la seva i a ser escoltat.

Quan ens comuniquem és imprescindible que tots ens veiem les cares. Així doncs, abans de començar la sessió d’avui hem canviat la distribució de les taules per crear un ambient més còmode i afavoridor de la comunicació.

El tema de la conversa ha girat entorn a les dues preguntes següents:

COM HA DE SER UN MESTRE DE CIÈNCIES? QUINS REQUISITS HAS DE TENIR PER SER UN BON MESTRE?

Aquestes són dues preguntes que ens inquieten molt a totes i, encara que hem anat dient coses a totes les classes no en tenim prou coneixements ja que no ens trobem en el dia a dia a l’escola i per tant, no tenim l’experiència que és el que realment ens ensenya.

La Maria ha estat reflexionant sobre aquestes qüestions i ens ha volgut donar la seva opinió.

Ha començat amb una frase d’Albert Einstein que m’ha agradat molt:
“Mai consideris l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el bell i meravellós món del saber”.

A continuació, exposo algunes de les idees amb què m’he quedat perquè jo també les comparteixo i n’afegeixo alguna més que jo també considero important.

Una bona mestra...

•Ha de tenir clar el que vol transmetre als seus alumnes, ha de tenir ganes de fer-los descobrir lo fantastic que és aprendre. Així doncs, ha de tenir clar què fa i per què ho fa.

•Ha d’ensenyar als seus alumnes a mirar amb ulls de la ciències, amb uns ulls innovadors. Per fer-ho bé ella també ha de tenir aquesta mirada.

•Ha de fer veure que l’error no és cap cosa negativa sinó que és imprescindible per aprendre. Si mostrem als nostres alumnes que equivocar-se és dolent (castigant els seus errors) els nens viuran sempre amb por d’equivocar-se i per evitar-ho deixaran d’arriscar-se, d’innovar, d’intervenir en les converses col•lectives, etc. En canvi, si considerem l'error com una manera d'aprendre els nostres alumnes no tindran por d’arriscar-se i podran avançar molt més.

En relació a aquesta idea vull ressaltar un fragment de la lectura de la Montse Benlloch i el Jordi Martí:

“Hem d’aconseguir que les criatures sentin qu ela seva indagació és important per a nosaltres i que les seves idees no són menyspreades sinó tot el contrari, no són motiu de sanció ni de burla. En aquest cas l’interès, la seguretat i la confiança que transmetem, immediatament produeix un sentiment de satisfacció en la tasca i de seguretat en els propis alumnes”. (Benlloch,M. i Martí,J. p.15)

•Ha de promoure el conflicte cognitiu per tal que l’aprenentatge dels seus alumnes sigui més significatiu.

•Ha de fer bones preguntes. Si ho fa els seus alumnes ho pendran com a model i aprendran a fer-se preguntes ells mateixos. Amb aquestes preguntes sorgiran unes hipòtesis. Com a mestres farem créixer aquestes hipòtesis i guiarem als nostres infants per tal d’ajudar-los a evolucionar els seus coneixements.

•Ha d’estar d’acord amb el model constructivista de l’educació.

•Ha de plantejar activitats valorant la metodologia de l’experimentació, de l’inductisme: partir de l’experiència i a partir d’aquí construir el concepte.

•Ha d’oferir als seus alumnes unes bones situacions d’aprenentatge. Aquestes han de ser riques, han d’estar ben plantejades, han de fer sentir als infants protagonistes de l’acció.

•Ha de tenir en compte que ella no té tota la veritat del coneixement, sinó que el saber és cosa de tots els que som a l’aula, que el saber circula. Ella també pot aprendre molt dels infants i, com que no té les respostes de tot ho pot aprendre amb ells.

•Ha d’evitar l’avorriment però potenciar la disciplina.

•Ha d’actuar com a guia i com a suport.S’ha de saber situar a la Zona de Desenvolupament Pròxim.

A la conversa col•lectiva ha sortit un tema molt interessant a tenir en compte:

QUÈ PASSA QUAN UNA MESTRA QUE ACABA DE SORTIR DE LA UNIVERSITAT I ARRIBA NOVA A UNA ESCOLA? COM S’HO HA DE FER SI LA SEVA MANERA DE PENSAR I ACTUAR NO S’ADIU AMB LA DEL CENTRE?

Sovint passa que a l’arribar a una escola estàs força desorientada i insegura i et deixes aconsellar per la gent que ja porta més temps. D’aquesta manera acabes, adoptant les maneres de fer dels docents que t’envolten i no innoves ni aportes tantes idees com voldries.

CONSELL:Com a mestres hem d’escoltar les “veus de l’experiència”, però alhora no hem de deixar a part els nostres pensaments. Poc a poc anirem aportant les nostres innovacions i, si som capaces de fer unes bones argumentacions, és possible que les altres mestres també aprenguin moltes coses de nosaltres i acabin obrint-se a aquestes noves visions.

CRÍTIQUES DEL CURRÍCULUM ACTUAL
Algunes companyes s’han mostrat crítiques amb el currículum dient que potser la manera de treballar que estem aprenent a l’assignatura no s’inclou en el currículum. D’aquí s’ha originat un debat interessant.
La metodologia que ens ensenya l’assignatura és lenta, però profunda. Molts cops a les aules s’intenten fer moltes coses i s’acaba no fent res. Cal plantejar-se si ens importa més, la quantitat de conceptes que aprenen o bé la qualitat d’allò que s’aprèn. Jo defenso la segona opció. Així doncs, estic d’acord amb la frase feta que diu: més val poc i bo que molt i dolent.

PRENDRE EXEMPLE D’ALTRES MODELS EDUCATIUS EUROPEUS (Per exemple el de Finlàndia)
Ha sorgit la idea que altres sistemes educatius amb molts millors resultats que el nostre es treballa de forma molt més lenta i profunda, no importa si el llibre queda sense acabar o si no es treballa algun contingut.

A continuació, podeu veure un vídeo que presenta com són las clases d'un professor japonès durant un any. Toshiro Kanamori ensenya als nens a basar la seva vida en el respecte i l' empatia. M'ha semblat que reflexa molt bé com n'és de bonica la professió de mestre. http://www.youtube.com/watch?v=Pb_ZJ_xnx6I

ELS DESPLÇAMENTS DELS ANIMALS

Hem treballat els desplaçaments de diferents animals. Se’ns va demanar que, per grups, escollíssim 3 o 4 animals que es despalcessin de maneres diferents i que féssim una maqueta del desplaçament d'un d'aquests animals.
Nosaltres vam escollir la papallona, el dofí, el lleopard i el cuc de terra, i vam decidir de fer la maqueta de la papallona.

LA NOSTRA MAQUETA

Si aneu a la següent adreça: http://animalsmoviment.blogspot.com podreu veure el blog que hem creat. Allà hi han explicats els desplaçaments de cadascún d'aquests animals i altres característiques. També hi podeu trobar el resultat de la nostra maqueta, vídeos sobre els 4 animals i preguntes que ens vam plantejar sobre la papallona.


FIRA DE MAQUETES

Per tal de compartir i mostrar els desplaçaments dels animals que hem escollit cada grup hem fet una exposició de maquetes a l'aula. Aquestes són algunes de les maquetes de les meves companyes.

OPINÓ i REFLEXIÓ SOBRE L'ACTIVITAT

- M’ha semblat una activitat molt divertida i interessant.
- Penso que en funció de l’edat dels infants pot ser força difícil fer maquetes, tot i així no és impossible perquè el mestre ha d’actuar com a guia i els pot ajudar en l’elaboració.
- Abans de fer una maqueta d’un animal cal documentar-se: observar-lo bé, parlar-ne, cercar informació, etc.
- Hi ha animals que, tot i ser completament diferents aparentment, també trobem regularitats i punts en comú entre ells; és el cas del peix manta i la papallona, dos animals que tenen alguna cosa en comú en el seu moviment.
-En funció del desplaçament que té, cada animal té una estructura corporal.
- El desplaçament no només té a veure amb l’estructura del cos, sinó també amb la funció de relació.

XERRADA CONXITA MÁRQUEZ

La classe d’avui ha estat dirigida per la Conxita Màrquez. Ha estat una sessió molt intensa en la qual hem tractat i reflexionat una mica més a fons sobre el model d’ésser viu.

Em reflexionat entorn la qüestió de la modelització. És a dir:

COM ELS NENS I NENES MILLOREN IDEES QUE TENEN SOBRE EL MÓN I INCORPOREN IDEES NOVES GRÀCIES A LES SITUACIONS I EXPERIÈNCIES QUE ELS PROPOSEN ELS MESTRES?

Primerament, hem començat veient la definició del treme ciència.

QUÈ ÉS LA CIÈNCIA?

La ciència és una forma de cultura. Es planteja preguntes en relació al que veu del món, intenta contestar-les i arribar a predir i actuar. Així donc, la ciència explica fets del món per:
-comprendre’l
-poder fer prediccions i actuar.

Després ens hem plantejat:

QUÈ NECESSITEM PER SER CAPAÇOS D’EXPLICAR?

Un mestre de ciències ha de transmetre als seus alumnes el fet de tenir ganes de conèixer i d'emocionar-se. Ha d'ensenyar als seus alumnes ha mirar el món amb ulls nous (no només amb ulls quotidians) i ha d'intentar que els seus alumnes imaginin i representin les seves idees. Ara bé, com s’ho pot fer el mestre?

• Com aconseguir que els infants tinguin ganes de conèixer/d'emocionar-se?

Mitjançant PREGUNTES. A partir d'una pregunta es creen situacions i contextos. Crec que el fet de plantejar-se preguntes és realment important (tant pels mestres, com pels infants).

• Com aconseguir que els infants mirin el món amb els ulls de la ciència?

Transformant les idees dels infants (fruit del pensament quotidià) a el model que utilitza la ciència per mirar-se els éssers vius. És a dir, amb les seves respostes degudamnet organitzades, hem d’elaborar de manera conjunta una base d’orientació o altres esquemes on es visualitzin les

3 FUNCIONS BÀSIQUES I CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS:

1.La nutrició (intercanvi de matèria i energia)
2.La relació (estímul-resposta)
3.Reproducció (continuación de l’espècie)

Exemples de diferents maneres de mirar els fenòmens des del punt de vista de la ciència. Cal evolucionar generant noves maneres de mirar i pensar al parlar de:

REGULARITATS / DIVERSITAT

Són tots iguals? Es comporten de la mateixa manera? Què tenen en comú?

CANVI / CONSERVACIÓ

Quan un ésser viu creix… què canvia, què conserva?
Com saps que el pollet està creixent? Quan un vol créixer?
Com saps que continua sent el mateix pollet ? si va canviant

DIMENSIÓ MACRO / DIMENSIÓ MICRO

Els infants miren els éssers vius des de la dimensió macro (l’exterior) i els hi hem de fer descobrir també la dimensió micro (l’inerior). Ex : saben com és una gallina per fora, però : Com se la imaginen per dins? Què passa al seu interior quan menja o quan es mou?

DINS / FORA

Exemple: si ens imaginem l’elefant per dins, ens podem plantejar: Què li entra del medi? Què li surt del medi? Què passa dins seu que fa que el seu menjar surti?

CONTINUÏTAT / DISCRETITZACIÓ

Exemple: cucs de seda. Ens podem plantejar: Quines etapes identifiquem en el procés de transformació? Com podem saber en cada etapa que el cuc de seda és viu? Si dins del capoll no menja, com pot ser que estigui viu?

ABANS/ ARA (dimensión temporal i espaial del canvi)

Exemple: naixement pollet (observació de l’ou). Ens podem plantejar : Sempre ha esta igual? Com és ara? Com serà després? La pota dreta creix igual que l’esquerra?

ALLÀ / AQUÍ

Exemple: naixement pollet. Ens podem plantejar: On estava abans “alló” que s’ha transformat en pollet?

• Com aconseguir que els infants imaginin i representin?

Partint de la seva experiència abans de recórrer la llibre. Mentre els infants apliquen maneres d’observar amb altres ulls poden representar. Ex: si per grups dibuixen un elefant per dins i després poseu els dibuixos en comú t’adones que els nens abans que tu els expliquis res ja saben moltes coses.

L’OBJECTIU DE TOT PLEGAT ÉS QUE ELS MODELS INICIALS DEL INFANTS EVOLUCIONIN!

Passos del procés:
1r: Models dels nens (experiències pròpies/ fets del món)
2n: Models construïts a l’aula (coneixements compartits)
3r: Models de la ciència

Existeixen tres aspectes bàsics del procés:
1. Interaccions en el grup-classe utilitzant diferents llenguatges
2. Manipulació dels materials
3. Preguntes orientades a promoure la modelització.

Crec que a la classe hem de manipular, fer-nos preguntes, contrastar informacions i opinions, observar, experimentar, interaccionar, utilitzar diferents llenguatges, etc.

"Són molts els recursos que es poden emprar a l’aula per externalitzar les idees dels alumnes: explicacions verbals, diàlegs, textos escrits, vídeos, pòsters, presentacions d’experiències, dibuixos, mapes conceptuals, maquetes, etc." (Benlloch, M i Martí,J p.4)

INTERACCIONS QUE ES DONEN A L’AULA

1) Interacció triàdica: centrada en el mestre, basada en: pregunta/ resposta/avaluació. El mestre pregunta/ el nen respon/ el mestre avalua la resposta.

2) Interacció Follow-up: ineraccions entre tot el grup classe. Tots plantegen i responen preguntes, no és el mestre qui avalua les respostes sinó els companys.

Clarament penso que la interacción follow-up és molt més adecuada i profitosa. Crec que com a futures mestres hem de tenir clar que no tenim tot el saber i que, en una classe, tots aprenem de tots.
Estic molt a favor amb la idea que es ressalta a la lectura de l'Anna Gené: "Perquè els alumnes mostrin desig d'aprendre el mestre també ha de mostrar que no sap, la qual cosa, exigeix no solament un replantejament del treball professional sinó també de la seva concepció del saber".(Gené,A p.7)

Com a última idea remarcar que a l’aula de ciències la comunicació té un paper essencial.

Com diuen Edwards, I i Mercer, N (1987) l’educació és una activitat pública, el llenguatge i la comunicació no només hi són presents, són els instrumnets principals per aconseguir els objectius educatius.
Els professors i alumnes s’impiquen en tasques de construcció conjunta de significats i per fer-ho sobre tot fan servir el llenguatge.(Benlloch,M.i Martí, J)

PRÀCTICA 2: FLOTABILITAT sura o s'enfonsa?

A la sessió pràctica d’ avui hem treballat la flotabilitat, que té relació amb la primera la pràctica de la flor sorpresa que vam realitzar la setmana passada.

Hem vist propostes de treball que podem portar a l'aula d'infantil amb objectes que floten i d’altres que no floten i, també objectes que a partir d'una petita modificació passen de no flotar a flotar (o a la inversa).
Els materials i objectes que hem fet servir han estat els següents:

- 3 pots amb aigua (o líquid transparent)
- 2 ampolles de vidre: una tenia líquid groc a dalt i líquid transparent baix i l'altra a l'inversa
- Plastilina
- Fruits d'un arbre
- Rajoles petites
- Claus
- Balança

La primera part de la pràctica el meu grup ha hagut d'experimentar i observar amb les ampolles on hi havia líquid groc i líquid transparent.
El nostre objectiu ha estat esbrinar quines substàncies hi havia a cada ampolla. Hem anat fent hipòtesis, tot i així, no hem arribat a cap resposta convincent i consolidada. Al final, el professor ens ha comentat què hi havia a cada ampolla i ens hem adonat que ens hem trencat el cap pensant moltes possibilitats i finalment la resposta era molt més senzilla del què creiem.
-L’ampolla 1 contenia oli i aigua.
-A l’ampolla 2 la substància transparent era oli corporal i l’altra substància aigua amb colorant groc.

A la segona part de la pràctica s’ha donat una safata amb aigua i un tros de plastilina a cada grup. A continuació, el professor ens ha plantejat la següent pregunta: Què creieu que passarà si posem una boleta de plastilina a la safata amb aigua? S’enfonsarà o flotarà?
Cadascú ha dit el que creia i després ho hem comprovat: la plastilina s’ha enfonsat.

Aleshores ens ha dit que busquéssim alguna manera perquè la plastilina surés (però amb la mateixa aigua, és a dir, sense afegir ni treure res). De seguida hem trobat la resposta! Perquè la plastilina suri, hem de modificar-li la forma; hem aplanat el tros de plastilina hi ha surat. Hem anat provant altres modificacions, i algunes suraven i altres no; fent una anella primeta també ha surat.

També hem pogut observar que encara que suri, si després l'enfonsem ja no torna a surar i si algun dels espais és ocupat per una mica d'aigua també s'enfonsa.
Per tant, hem arribat a la conclusió que perquè la plastilina suri, hem de repartir el pes per la superfície.

REFLEXIÓ PERSONAL

A l'hora de fer experimentacions sobre la flotabilitat amb els infants cal:

•Informar-nos bé sobre els materials que volem escollir. Per exemple, si volem treballar la flotabilitat de la fusta, hem de tenir en compte que algun tipus de fusta suren i altres no.

•Utilitzar conceptes que s'adaptin a les seves competències i coneixements; Per exemple: el concepte de densitat amb els infants podem utilitzar-lo o no. En cas que l'utilitzem, hem de mostrar-los què significa a través dels exemples.

•Exemplificar és molt important perquè els nens i nenes tinguin present allò que els estem explicant. “Han de veure per creure!”

En aquest vídeo es pot veure un projecte d’ investigació sobre objectes que floten o no floten a l’aigua realitzat per los alumnes d’ Educació Infantil de 5 anys del CEIP Ramón i Cajal de L’ Orotava (Tenerife).

UNA HISTÒRIA EN QUE TOT ESDEVÉ ALHORA

A l’aula tot passa alhora. És important que com a mestres ho tinguem sempre en compte. Quan estiguem treballant una cosa estarem treballant altres coses al mateix temps.

L’aula és un espai funcional basat en la comunicació i adequat per parlar, actuar i emocionar-se, mentre ens posem d’acord per comprendre el món.

Quan investiguem FENÒMENS PROPERS als infants hem de tenir molt en compte que actualment “proper” pot ser molt relatiu. Per un infant que ve d’algun altre lloc del món li pot ser molt proper alguna cosa que per a nosaltres ens queda molt llunyà. Personalment opino que aquestes infants ens poden ser un recurs molt i molt útil alhora de treball. Seran una font d’informació genial. Enriquiran les discussions. Per a ells mateixos serà una gran aportació d’autoestima el fet de poder explicar coses del seu país als altres infants.

També és bàsic PROVOCAR INTERESSOS als infants. De vegades si no coneixen una cosa no els interessa. Cal que nosaltres els hi oferim la oportunitat de prendre contacte per així engrescar-los.
A més, és fonamental que els nostres infants COMPRENGUIN. Comprendre implica poca repetició. De poc serveix que tots els infants ens pintin una castanya igual. Com a mestres hem de treballar en la varietat i ens hem de preguntar la funció de tota activitat.

CAL REIVINDICAR EL TEMPS PEL APRENDRE.

Que el “saber” dels alumnes ocupi un lloc prevalent a l’aula. Amb els nens no valen les preses. Ha d’haver temps per a que els infants pugin raonar i pensar tranquil•lament. La previsió i la organització són claus perquè això funcioni.

L'AMBIENT A L'AULA
És bàsic tenir en compte quin ambient genero a l’aula per poder viure intensament l’aprenentatge.

REFLEXIÓ PERSONAL
-Com a mestres és molt important que ens plantegem la intenció de les activitats que plantegem a l’aula. No val fer res perquè toca, perquè sempre s’ha fet així.
- Hem d’aconseguir que els nostres nens tinguin unes ments obertes, que entenguin que no hi ha veritats absolutes.
- La manera en què el mestre s'atansa al coneixement, el desig que mostra, l'esforç que posa a anar superant les dificultats de l'aprenentatge són un model per als alumnes.

Aquesta darrera idea la relaciono amb una de les lectures proposades:
El desig de saber del mestre, la seva actitud positiva envers el coneixement, estimula els infants."Si això és interessant per al mestre, si el mobilitza, si l'estimula, alguna cosa deu tenir". (Gené, A. p7)

PROJECTE: “Els aglans del bosc” P4

EXPERIÈNCIA D'UNA MESTRA
Aquest projecte tenia varies activitats relacionades entre elles i cadascuna amb uns objectius que fonamenten el model d’ésser viu.

1. SORTIDA AL BOSC
- Es fa una sortida al bosc amb la intenció que després a l’aula hi hagi una continuïtat del treball començat a l’excursió.
- Es recullen mostres del bosc sempre i quan es respecti el medi ambient i la natura
- Conversa: es parla sobre les relacions de l’ecosistema, les sensacions que ens donen les mostres que hem recollit, què podem sentir a la natura..

2. UN COP A L’ESCOLA (ens centrem en els aglans)
- Conversa col•lectiva: què creieu que passa al bosc amb els aglans que no es menja cap animal? A partir d’aquesta pregunta anotem les respostes dels infants i ho relacionem amb el model d’ésser viu.
- Experimentació: enterrem aglans amb un pot transparent de vidre i observem què passa de manera científica
- Pla d’acció: preguntem: creieu que ho haurem de regar? Què passarà d’aquí un temps? I fem càrrecs per a donar responsabilitats als infants i d’aquesta manera agafin interès en el projecte
- Observació periòdica de l’aglà
- Producte final: observem què ha passat. Resulta que ha crescut una planta i preguntem: d’on creieu que ha crescut?
- Treball individual: representem el procés en el paper i expressem la seqüència temporal dels fets (moment inicial – moment actual, què ha passat?)
- Activitat col•lectiva: Conversa
o Sabríeu explicar amb paraules el que heu dibuixat?
o A més de terra i aigua, què més hi va caldre?
o Les plantes van sortir de seguida?
o A quins arbres s’assemblen aquestes plantes?
o Creieu que ara és un arbre? Què cal que passi perquè ho sigui?

- Imaginem i contrastem:
o Recordeu com eren els aglans?
o Com deuen ser ara? -> desenterrem un aglà i l’observem amb lupes
Després conversem sobre l’aglà que observem i ho dibuixem.

- Ens centrem en el vocabulari i aprenem paraules noves sobre les plantes
- Reforcem la relació temporal amb un dibuix:
o Com eren abans els aglans i com seran després?
- Retorn al tema inicial amb una representació:
o Què pot passar al bosc amb els aglans del terra? -> descripció del procés

REFLEXIÓ
El projecte comença amb l’experimentació. Els infants van al bosc i tenen un contacte directe amb allò que treballen. D’aquesta manera el projecte parteix de la vivència que hagin tingut al bosc, serà un aprenentatge significatiu per a ells i els estimula la curiositat i la imaginació. És molt important que els infants captin amb els sentits allò que després hauran de treballar ja que els permet crear unes bases i uns coneixements inicials i propis que aniran desenvolupant durant el projecte. Així doncs, per treballar el tema es parteix del mètode inductiu (de l’experiència al concepte).

"L’experimentació té la virtut d'adoptar un dels trets fonamentals que caracteritza la ciència com activitat humana: desenvolupar la curiositat, convertir-la en interès i fomentar el gust per explorar i pensar sobre les coses del món".(Montse Benlloch i Jordi Martí, p. 8)

A més a més la mestra aprofita per a fer preguntes utilitzant el model d’ésser viu. Aquestes preguntes fan imaginar, reflexionar, fer que es plantegin hipòtesis i altres punts de vista.
El projecte té una seqüenciació i una continuïtat on es plantegen activitats variades: individuals, en grup, d’experimentació, de representació... on entren en contacte totes les àrees del currículum d’educació infantil.
Inclús podem observar com el projecte utilitza el mètode científic quan fan l’experiment de plantar un aglà.

OPINIÓ
Les activitats del projecte m''han agaradat molt, trobo que és un projecte molt complet perquè els infants han fet una gran varietat de tasques: han observat, han parlat, han dibuixat, han escrit i han buscat informació.
Crec que la mestra que ha portat a terme aquest projecte en sap molt de ciències. Amb aquest exemple es demostra que la feina de mestra necessita molta dedicació i que a més, implica formar-se contínuament. És per això que crec que és molt positiu fer sessions de formació i compartir opinions i experiències amb altres mestres.

CAN COLL: QUINES POSSIBILITATS ENS OFEREIX?

Considero que aquest tipus de sortides són molt importants de cara al coneixement i l’aprenentatge dels infants ja que els proporcionem recursos i activitats en què poden percebre i experimentar de manera directa la teoria o informació que han treballat a l’aula.
A continuació, enumero algunes raons per les quals penso que ha la visita a Can Coll és una sortida molt enriquidora per als alumes:

-Permet situar a l’alumne/a en el centre de l’aprenentatge, el fa ser protagonista de l’acció i per tant el seu aprenentatge és més significatiu.
-Ofereix als infants l’oportunitat de sortir de l’aula i descobrir nous espais.
-Permet fer un treball d’empatia força ampli.
-Posa a l’abast dels infants molts recursos que els permeten explorar, experimentar, manipular, crear hipòtesis, refusar, verificar, argumentar, fer-los ser responsables, etc.

UN ESPAI QUE MEREIX SER VIST...

Tot seguit, exposo preguntes que se’ns van demanar que féssim del que veiéssim a la sortida en relació al model d’ésser viu. Moltes d'aquestes preguntes han sorgit de la reflexió conjunta que hem fet avui a l'estona de pràctica.

1)Per què el pollets no tenen cresta?
2)Per què les gallines ponen ous i els galls no?
3)Per què el gall canta i la gallina no?
4)Per què hi ha animals com per exemple els pollets que neixen d’un ou i en canvi, n’hi ha d’altres que no?
5)Per què els ànecs i les gallines no poden volar tant alt com el ocells?
6)Com es formen els bolets?
7)Per què els pares conills tenien els ulls vermells i els fills no?
8)Per què els porcs es banyen al fang i no a l’aigua?
9)Per què els pollets eren blancs si les gallines eren negres?
10)Per què mengen cucs les gallines?
11)Per què hi ha gallines d’un sol color?
12)Per què els ous no són rodons com una pilota, sinó esfèrics?
13)Per què hi ha gallines d’un sol color i gallines de diferents colors?
14)Per què cauen les fulles dels arbres? Per què canvien de color?
15)Per què quan obrim un ou per fer una truita no hi trobem cap pollet?

EXCURSIÓ A CAN COLL

QUÈ HEM FET? QUÈ HEM VIST?

Quan hem arribat les persones que treballen a Can Coll ens han explicat a grans trets què consisteixen les diferents propostes i activitats que plantegen quan vénen grups d'escoles.
Després, ens hem dividit en 4 grups, per tal de visitar els 4 espais del recinte i fer-hi algunes activitats. A cada espai hi hem estat uns 45 minuts.

LA MASIA

Se’ns han mostrat les diferents cambres i se’ns ha explicat com es vivia antigament en una masia; l'evolució del segle XV al XXI.

LA CASA DELS PETITS

Aquest espai es divideix en diversos racons com: el racó de l'observació (on hi ha lupes per observar de ben a prop elements de l’entorn), el racó de plàstica (on amb uns motlles es poden representar amb fang, les petjades de diferents animals), el racó de l’expressió, el racó on es poden crear produccions a partir d'elements de la natura (closques de cargol, fulles, pinyes…), el racó de clavar claus, etc. Aquí duen a terme activitats en què els infants a partir de l’observació i l’experimentació poden aprendre moltes coses al mateix temps que es diverteixen.

ITINERARI DELS SENTITS

Per grups de 5 hem anat seguint un petit recorregut, en el qual ens hem anat trobant unes icones que representaven quatre dels cinc sentits (la vista, el tacte, l'olfacte i l'oïda). Cada vegada que ens trobàvem una d'aquestes icones ens havíem d'aturar per percebre a través del sentit que corresponia alguna sensació: Hem pogut escoltar el cant d'un ocell, el so de les fulles amb el vent; hem olorat flors, hem tocar l'escorça d'un arbre, una pinya, el tacte dels bolets, etc. L'objectiu d'aquesta activitat és observar i experimentar de forma directa amb els elements de l’entorn natural propis de la l’estació de l’any en que ens trobem quan fem la visita.

LA GRANJA I ELS HORTS

Ens han explicat que les activitats que proposen als infants és que facin les feines que es duen a terme al camp, com és preparar el menjar pels animals, fer feines a l'hort, netejar els fems, etc. Activitats d’aquest tipus ajuden a l' infant a posar-se al lloc d'un pagès i a saber de més a prop com és aquesta feina.
Nosaltres hem vist tots els animals (ovelles, truja, somera, gallines, gall, polletes, ànecs i conills), els hi hem donat de menjar i, fins i tot, a alguns els hem pogut tocar.

Finalment, ens han fet respondre unes preguntes perquè opinéssim sobre què ens ha semblat la visita.

PRACTICA 1: LA FLOR SORPRESA

GRUP DE LABORATORI: les Provetes (Irene, Carla A., Marta, Carla S. i jo)

Aquesta primera pràctica ens ha permès treballar el fenòmen de la capil·laritat.

A continuació, es pot veure l'informe de la pràctica:

QUINA ÉS LA PROPOSTA DE TREBALL?
Comprovar què passa quan la flor de paper entra en contacte amb l’aigua.

QUÈ HEM FET?

1)Fem una observació i ens fem una pregunta

Per començar hem retallat la flor de la fotocopia que ens ha donat el professor. A continuació hem escrit un missatge per la nostra companya. En el nostre cas se’ns ha plantejat el dubte de si calia escriure el missatge amb llapis o amb bolígraf. Finalment hem decidit fer-ho amb llapis. Quan ja hem tingut la nostra flor preparada hem omplert el recipient d’aigua i la hi hem posat.
Tal hi com les dues ja havíem suposat la flor s’ha obert.
El professor ens ha plantejat una pregunta: Perquè s’ha obert la flor?

2)Busquem explicacions individuals i en grup (Raonem)

Hem donat moltes voltes fins que al final se’ns ha plantejat una nova pregunta: “Això passa amb qualsevol tipus de paper?” Hem decidit provar amb altres tipus de paper. Hem vist que la flor sobre amb els tres tipus de paper (de llibreta, normal i reciclat ).
“Passa el mateix tingui la forma que tingui el paper?” Provem amb altres formes i segueix obrint-se el doblec. Veiem que si aquest doblec (pètal) és molt gran no s’obre.
Tenim clar que el paper absorbeix aigua, però no massa, sinó s’enfonsaria. Pensem que quan la base del paper absorbeix aigua es fa més gran. Com que la base de la flor no es pot expandir cap als cantons perquè hi ha els doblecs, s’acaba corbant. A l’agafar aquesta curvatura la base fa una força que acaba fent que els pètals s’aixequin. Un con s’han aixecat van caient cap en fora per la força de la gravetat.

3)Representem les idees

QUINA CONCLUSIÓ EN TRAIEM?

4)Posem em comú les idees dels grups

A partir de la presentació que ha fet el professor a partir de les explicacions individuals de grup hem anat sortint a explicar els raonaments que havíem extret l’anterior dia de labori. D’aquesta manera hem anat sumant els diferent punts de vistes i hem creat un coneixement comunitari. Quasi bé totes havíem pensat en la idea de capil•lars.

5)Conclusió final

El professor ens acaba d’explicar el perquè de l’obertura de la flor. El paper està format per uns teixits de tubs que s’anomenen capil•lars. La flor s’ha obert gràcies al fenomen de la capil•laritat. Aquest fenomen consisteix en que l’aigua entra en els capil•lars i va tirant a munt per un efecte físic. Aquest efecte físic es produeix gràcies a les propietats de l’aigua. Com tots sabem l’aigua està formada per 2 àtoms d’hidrogen i 1 d’oxigen. Els àtoms d’oxigen tenen càrregues positives i els d’hidrogen negatives. Això fa que en l’aigua hi hagi moviment. Els àtoms que formen l’aigua es van unint i desunint de forma que van pujant pel tub. Quan la força de la gravetat és massa forta deixen de pujar. Aquest fenomen té una importància molt gran en la natura ja que els arbres obtenen l’aigua en totes les parts (fins i tot les més altres) gràcies a aquests capil•lars i a aquest fenomen.

FITXA PER REALITZAR LA PRÀCTICA

OPINIÓ PERSONAL DE L'EXPERIÈNCIA
Treballar la capil·laritat amb els infants és molt interessant perquè aquest fenòmen permet fer petits trucs de màgia que poden deixar els nens bocabadats. Mireu quin truc més sorprenent!!

EL MODEL D'ÉSSER VIU

A la classe d’avui hem parlat del model d’esser viu i hem vist l’aplicació de dos projectes a l’aula: els peixos (n’ hem parlat amb major profunditat) i les llabors.
Hem començat veient l’exemple de com una mestra aplica el socioconstructivisme a la seva aula per treballar els peixos (nom de la classe).
La història de com va sorgir el racó dels peixos i totes les activitats que se’n van generar m’han semblat molt enriquidores i m’ha donat moltes idees.

ELS INFANTS SABEN QUE ELS PEIXOS SÓN AIXÍ PERÒ, COM SE'LS IMAGINEN PER DINS?
Activitat molt interessant: posar a l'abast dels infants diferents materials com ara: fil ferro, plastilina, paper de seda, etc. i fer-los representar per parelles un peix per dins. Després compartir amb tot el grup què ha representat cada parella i entre les aportacions arribar a fer-nos una idea de com és. A partir d'aquí es pot fer una nova representació més completa conjuntament.

Com a futura mestra i com a seguidora del model sociocostructivista crec que és molt important tenir en compte aspectes com els següents:

- Intentar aconseguir que tots els alumnes participin i es sentin immersos en l’activitat que es fa per tal que es sentin importants en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
- Saber mantenir-nos al marge i actuar com a guies del procés, tot situant-nos a la Zona de Desenvolupament Pròxim.
- Crear una comunitat a l’aula que compleixi un compromís amb l’ interès, la col•laboració i un estil dialògic de construcció de significat.
- Propiciar un espai de comunicació per que els pensaments personals dels infants entrin en contacte amb els pensaments dels altres i entre tots anem construint idees cada vegada més riques.
- Saber escoltar les idees de tots els infants i si cal intervenir per reconduir els seus pensaments.
- Documentar les converses per tal que siguin més riques.
- No frenar el coneixement dels infants per por que no siguin capaços d’entendre’l.
- No privar l’ús de paraules científiques.
- Superar concepcions descriptives (parts, adjectius, colors...) i memorístiques sobre que és fer ciència.
- Donar major importància a les representacions ja que a Infantil ens són molt útils per plasmar el pensament dels infants.
- Saber organitzar bé els espais i posar tots els materials a l’abast dels petits per aconseguir que siguin partícips de tot allò que es fa a l'aula.
- Organitzar el currículum en funció de temes amplis per la indagació que estimulin la predisposició a dubtar, fer-se preguntes i col•laborar amb els altres en la construcció del coneixement.

Per acabar, hem parlat del model d'ésser viu. Hem vist un esquema que ens ha estat molt útil per ajudar-nos a la creació de preguntes. A l’hora de fer-nos preguntes cal que tinguem en compte des de la multituds de punts de vista en que podem mirar-nos els éssers vius. Per exemple: des d’una dimensió micro o macro, des del punt de vista dels fluxes (intercanvis interior-exterior) o des de una estructura temporal.