UNA HISTÒRIA EN QUE TOT ESDEVÉ ALHORA

A l’aula tot passa alhora. És important que com a mestres ho tinguem sempre en compte. Quan estiguem treballant una cosa estarem treballant altres coses al mateix temps.

L’aula és un espai funcional basat en la comunicació i adequat per parlar, actuar i emocionar-se, mentre ens posem d’acord per comprendre el món.

Quan investiguem FENÒMENS PROPERS als infants hem de tenir molt en compte que actualment “proper” pot ser molt relatiu. Per un infant que ve d’algun altre lloc del món li pot ser molt proper alguna cosa que per a nosaltres ens queda molt llunyà. Personalment opino que aquestes infants ens poden ser un recurs molt i molt útil alhora de treball. Seran una font d’informació genial. Enriquiran les discussions. Per a ells mateixos serà una gran aportació d’autoestima el fet de poder explicar coses del seu país als altres infants.

També és bàsic PROVOCAR INTERESSOS als infants. De vegades si no coneixen una cosa no els interessa. Cal que nosaltres els hi oferim la oportunitat de prendre contacte per així engrescar-los.
A més, és fonamental que els nostres infants COMPRENGUIN. Comprendre implica poca repetició. De poc serveix que tots els infants ens pintin una castanya igual. Com a mestres hem de treballar en la varietat i ens hem de preguntar la funció de tota activitat.

CAL REIVINDICAR EL TEMPS PEL APRENDRE.

Que el “saber” dels alumnes ocupi un lloc prevalent a l’aula. Amb els nens no valen les preses. Ha d’haver temps per a que els infants pugin raonar i pensar tranquil•lament. La previsió i la organització són claus perquè això funcioni.

L'AMBIENT A L'AULA
És bàsic tenir en compte quin ambient genero a l’aula per poder viure intensament l’aprenentatge.

REFLEXIÓ PERSONAL
-Com a mestres és molt important que ens plantegem la intenció de les activitats que plantegem a l’aula. No val fer res perquè toca, perquè sempre s’ha fet així.
- Hem d’aconseguir que els nostres nens tinguin unes ments obertes, que entenguin que no hi ha veritats absolutes.
- La manera en què el mestre s'atansa al coneixement, el desig que mostra, l'esforç que posa a anar superant les dificultats de l'aprenentatge són un model per als alumnes.

Aquesta darrera idea la relaciono amb una de les lectures proposades:
El desig de saber del mestre, la seva actitud positiva envers el coneixement, estimula els infants."Si això és interessant per al mestre, si el mobilitza, si l'estimula, alguna cosa deu tenir". (Gené, A. p7)