dilluns, 8 de novembre del 2010

XERRADA CONXITA MÁRQUEZ

La classe d’avui ha estat dirigida per la Conxita Màrquez. Ha estat una sessió molt intensa en la qual hem tractat i reflexionat una mica més a fons sobre el model d’ésser viu.

Em reflexionat entorn la qüestió de la modelització. És a dir:

COM ELS NENS I NENES MILLOREN IDEES QUE TENEN SOBRE EL MÓN I INCORPOREN IDEES NOVES GRÀCIES A LES SITUACIONS I EXPERIÈNCIES QUE ELS PROPOSEN ELS MESTRES?

Primerament, hem començat veient la definició del treme ciència.

QUÈ ÉS LA CIÈNCIA?

La ciència és una forma de cultura. Es planteja preguntes en relació al que veu del món, intenta contestar-les i arribar a predir i actuar. Així donc, la ciència explica fets del món per:
-comprendre’l
-poder fer prediccions i actuar.

Després ens hem plantejat:

QUÈ NECESSITEM PER SER CAPAÇOS D’EXPLICAR?

Un mestre de ciències ha de transmetre als seus alumnes el fet de tenir ganes de conèixer i d'emocionar-se. Ha d'ensenyar als seus alumnes ha mirar el món amb ulls nous (no només amb ulls quotidians) i ha d'intentar que els seus alumnes imaginin i representin les seves idees. Ara bé, com s’ho pot fer el mestre?

• Com aconseguir que els infants tinguin ganes de conèixer/d'emocionar-se?

Mitjançant PREGUNTES. A partir d'una pregunta es creen situacions i contextos. Crec que el fet de plantejar-se preguntes és realment important (tant pels mestres, com pels infants).

• Com aconseguir que els infants mirin el món amb els ulls de la ciència?

Transformant les idees dels infants (fruit del pensament quotidià) a el model que utilitza la ciència per mirar-se els éssers vius. És a dir, amb les seves respostes degudamnet organitzades, hem d’elaborar de manera conjunta una base d’orientació o altres esquemes on es visualitzin les
3 FUNCIONS BÀSIQUES I CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS:

1.La nutrició (intercanvi de matèria i energia)
2.La relació (estímul-resposta)
3.Reproducció (continuación de l’espècie)

Exemples de diferents maneres de mirar els fenòmens des del punt de vista de la ciència. Cal evolucionar generant noves maneres de mirar i pensar al parlar de:

REGULARITATS / DIVERSITAT

Són tots iguals? Es comporten de la mateixa manera? Què tenen en comú?

CANVI / CONSERVACIÓ

Quan un ésser viu creix… què canvia, què conserva?
Com saps que el pollet està creixent? Quan un vol créixer?
Com saps que continua sent el mateix pollet ? si va canviant

DIMENSIÓ MACRO / DIMENSIÓ MICRO

Els infants miren els éssers vius des de la dimensió macro (l’exterior) i els hi hem de fer descobrir també la dimensió micro (l’inerior). Ex : saben com és una gallina per fora, però : Com se la imaginen per dins? Què passa al seu interior quan menja o quan es mou?

DINS / FORA

Exemple: si ens imaginem l’elefant per dins, ens podem plantejar: Què li entra del medi? Què li surt del medi? Què passa dins seu que fa que el seu menjar surti?

CONTINUÏTAT / DISCRETITZACIÓ

Exemple: cucs de seda. Ens podem plantejar: Quines etapes identifiquem en el procés de transformació? Com podem saber en cada etapa que el cuc de seda és viu? Si dins del capoll no menja, com pot ser que estigui viu?

ABANS/ ARA (dimensión temporal i espaial del canvi)

Exemple: naixement pollet (observació de l’ou). Ens podem plantejar : Sempre ha esta igual? Com és ara? Com serà després? La pota dreta creix igual que l’esquerra?

ALLÀ / AQUÍ

Exemple: naixement pollet. Ens podem plantejar: On estava abans “alló” que s’ha transformat en pollet?

• Com aconseguir que els infants imaginin i representin?

Partint de la seva experiència abans de recórrer la llibre. Mentre els infants apliquen maneres d’observar amb altres ulls poden representar. Ex: si per grups dibuixen un elefant per dins i després poseu els dibuixos en comú t’adones que els nens abans que tu els expliquis res ja saben moltes coses.

L’OBJECTIU DE TOT PLEGAT ÉS QUE ELS MODELS INICIALS DEL INFANTS EVOLUCIONIN!

Passos del procés:
1r: Models dels nens (experiències pròpies/ fets del món)
2n: Models construïts a l’aula (coneixements compartits)
3r: Models de la ciència

Existeixen tres aspectes bàsics del procés:
1. Interaccions en el grup-classe utilitzant diferents llenguatges
2. Manipulació dels materials
3. Preguntes orientades a promoure la modelització.

Crec que a la classe hem de manipular, fer-nos preguntes, contrastar informacions i opinions, observar, experimentar, interaccionar, utilitzar diferents llenguatges, etc.

"Són molts els recursos que es poden emprar a l’aula per externalitzar les idees dels alumnes: explicacions verbals, diàlegs, textos escrits, vídeos, pòsters, presentacions d’experiències, dibuixos, mapes conceptuals, maquetes, etc." (Benlloch, M i Martí,J p.4)

INTERACCIONS QUE ES DONEN A L’AULA

1) Interacció triàdica: centrada en el mestre, basada en: pregunta/ resposta/avaluació. El mestre pregunta/ el nen respon/ el mestre avalua la resposta.

2) Interacció Follow-up: ineraccions entre tot el grup classe. Tots plantegen i responen preguntes, no és el mestre qui avalua les respostes sinó els companys.

Clarament penso que la interacción follow-up és molt més adecuada i profitosa. Crec que com a futures mestres hem de tenir clar que no tenim tot el saber i que, en una classe, tots aprenem de tots.
Estic molt a favor amb la idea que es ressalta a la lectura de l'Anna Gené: "Perquè els alumnes mostrin desig d'aprendre el mestre també ha de mostrar que no sap, la qual cosa, exigeix no solament un replantejament del treball professional sinó també de la seva concepció del saber".(Gené,A p.7)

Com a última idea remarcar que a l’aula de ciències la comunicació té un paper essencial.



Com diuen Edwards, I i Mercer, N (1987) l’educació és una activitat pública, el llenguatge i la comunicació no només hi són presents, són els instrumnets principals per aconseguir els objectius educatius.
Els professors i alumnes s’impiquen en tasques de construcció conjunta de significats i per fer-ho sobre tot fan servir el llenguatge.(Benlloch,M.i Martí, J)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada