L’aula és un espai de conversa, un espai de comunicació on tothom té dret a dir la seva i a ser escoltat.
Quan ens comuniquem és imprescindible que tots ens veiem les cares. Així doncs, abans de començar la sessió d’avui hem canviat la distribució de les taules per crear un ambient més còmode i afavoridor de la comunicació.
El tema de la conversa ha girat entorn a les dues preguntes següents:
COM HA DE SER UN MESTRE DE CIÈNCIES? QUINS REQUISITS HAS DE TENIR PER SER UN BON MESTRE?
Aquestes són dues preguntes que ens inquieten molt a totes i, encara que hem anat dient coses a totes les classes no en tenim prou coneixements ja que no ens trobem en el dia a dia a l’escola i per tant, no tenim l’experiència que és el que realment ens ensenya.
La Maria ha estat reflexionant sobre aquestes qüestions i ens ha volgut donar la seva opinió.
Ha començat amb una frase d’Albert Einstein que m’ha agradat molt:
“Mai consideris l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el bell i meravellós món del saber”.
A continuació, exposo algunes de les idees amb què m’he quedat perquè jo també les comparteixo i n’afegeixo alguna més que jo també considero important.
Una bona mestra...
•Ha de tenir clar el que vol transmetre als seus alumnes, ha de tenir ganes de fer-los descobrir lo fantastic que és aprendre. Així doncs, ha de tenir clar què fa i per què ho fa.
•Ha d’ensenyar als seus alumnes a mirar amb ulls de la ciències, amb uns ulls innovadors. Per fer-ho bé ella també ha de tenir aquesta mirada.
•Ha de fer veure que l’error no és cap cosa negativa sinó que és imprescindible per aprendre. Si mostrem als nostres alumnes que equivocar-se és dolent (castigant els seus errors) els nens viuran sempre amb por d’equivocar-se i per evitar-ho deixaran d’arriscar-se, d’innovar, d’intervenir en les converses col•lectives, etc. En canvi, si considerem l'error com una manera d'aprendre els nostres alumnes no tindran por d’arriscar-se i podran avançar molt més.
En relació a aquesta idea vull ressaltar un fragment de la lectura de la Montse Benlloch i el Jordi Martí:
“Hem d’aconseguir que les criatures sentin qu ela seva indagació és important per a nosaltres i que les seves idees no són menyspreades sinó tot el contrari, no són motiu de sanció ni de burla. En aquest cas l’interès, la seguretat i la confiança que transmetem, immediatament produeix un sentiment de satisfacció en la tasca i de seguretat en els propis alumnes”. (Benlloch,M. i Martí,J. p.15)
•Ha de promoure el conflicte cognitiu per tal que l’aprenentatge dels seus alumnes sigui més significatiu.
•Ha de fer bones preguntes. Si ho fa els seus alumnes ho pendran com a model i aprendran a fer-se preguntes ells mateixos. Amb aquestes preguntes sorgiran unes hipòtesis. Com a mestres farem créixer aquestes hipòtesis i guiarem als nostres infants per tal d’ajudar-los a evolucionar els seus coneixements.
•Ha d’estar d’acord amb el model constructivista de l’educació.
•Ha de plantejar activitats valorant la metodologia de l’experimentació, de l’inductisme: partir de l’experiència i a partir d’aquí construir el concepte.
•Ha d’oferir als seus alumnes unes bones situacions d’aprenentatge. Aquestes han de ser riques, han d’estar ben plantejades, han de fer sentir als infants protagonistes de l’acció.
•Ha de tenir en compte que ella no té tota la veritat del coneixement, sinó que el saber és cosa de tots els que som a l’aula, que el saber circula. Ella també pot aprendre molt dels infants i, com que no té les respostes de tot ho pot aprendre amb ells.
•Ha d’evitar l’avorriment però potenciar la disciplina.
•Ha d’actuar com a guia i com a suport.S’ha de saber situar a la Zona de Desenvolupament Pròxim.
Quan ens comuniquem és imprescindible que tots ens veiem les cares. Així doncs, abans de començar la sessió d’avui hem canviat la distribució de les taules per crear un ambient més còmode i afavoridor de la comunicació.
El tema de la conversa ha girat entorn a les dues preguntes següents:
COM HA DE SER UN MESTRE DE CIÈNCIES? QUINS REQUISITS HAS DE TENIR PER SER UN BON MESTRE?
Aquestes són dues preguntes que ens inquieten molt a totes i, encara que hem anat dient coses a totes les classes no en tenim prou coneixements ja que no ens trobem en el dia a dia a l’escola i per tant, no tenim l’experiència que és el que realment ens ensenya.
La Maria ha estat reflexionant sobre aquestes qüestions i ens ha volgut donar la seva opinió.
Ha començat amb una frase d’Albert Einstein que m’ha agradat molt:
“Mai consideris l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el bell i meravellós món del saber”.
A continuació, exposo algunes de les idees amb què m’he quedat perquè jo també les comparteixo i n’afegeixo alguna més que jo també considero important.
Una bona mestra...
•Ha de tenir clar el que vol transmetre als seus alumnes, ha de tenir ganes de fer-los descobrir lo fantastic que és aprendre. Així doncs, ha de tenir clar què fa i per què ho fa.
•Ha d’ensenyar als seus alumnes a mirar amb ulls de la ciències, amb uns ulls innovadors. Per fer-ho bé ella també ha de tenir aquesta mirada.
•Ha de fer veure que l’error no és cap cosa negativa sinó que és imprescindible per aprendre. Si mostrem als nostres alumnes que equivocar-se és dolent (castigant els seus errors) els nens viuran sempre amb por d’equivocar-se i per evitar-ho deixaran d’arriscar-se, d’innovar, d’intervenir en les converses col•lectives, etc. En canvi, si considerem l'error com una manera d'aprendre els nostres alumnes no tindran por d’arriscar-se i podran avançar molt més.
En relació a aquesta idea vull ressaltar un fragment de la lectura de la Montse Benlloch i el Jordi Martí:
“Hem d’aconseguir que les criatures sentin qu ela seva indagació és important per a nosaltres i que les seves idees no són menyspreades sinó tot el contrari, no són motiu de sanció ni de burla. En aquest cas l’interès, la seguretat i la confiança que transmetem, immediatament produeix un sentiment de satisfacció en la tasca i de seguretat en els propis alumnes”. (Benlloch,M. i Martí,J. p.15)
•Ha de promoure el conflicte cognitiu per tal que l’aprenentatge dels seus alumnes sigui més significatiu.
•Ha de fer bones preguntes. Si ho fa els seus alumnes ho pendran com a model i aprendran a fer-se preguntes ells mateixos. Amb aquestes preguntes sorgiran unes hipòtesis. Com a mestres farem créixer aquestes hipòtesis i guiarem als nostres infants per tal d’ajudar-los a evolucionar els seus coneixements.
•Ha d’estar d’acord amb el model constructivista de l’educació.
•Ha de plantejar activitats valorant la metodologia de l’experimentació, de l’inductisme: partir de l’experiència i a partir d’aquí construir el concepte.
•Ha d’oferir als seus alumnes unes bones situacions d’aprenentatge. Aquestes han de ser riques, han d’estar ben plantejades, han de fer sentir als infants protagonistes de l’acció.
•Ha de tenir en compte que ella no té tota la veritat del coneixement, sinó que el saber és cosa de tots els que som a l’aula, que el saber circula. Ella també pot aprendre molt dels infants i, com que no té les respostes de tot ho pot aprendre amb ells.
•Ha d’evitar l’avorriment però potenciar la disciplina.
•Ha d’actuar com a guia i com a suport.S’ha de saber situar a la Zona de Desenvolupament Pròxim.
A la conversa col•lectiva ha sortit un tema molt interessant a tenir en compte:
QUÈ PASSA QUAN UNA MESTRA QUE ACABA DE SORTIR DE LA UNIVERSITAT I ARRIBA NOVA A UNA ESCOLA? COM S’HO HA DE FER SI LA SEVA MANERA DE PENSAR I ACTUAR NO S’ADIU AMB LA DEL CENTRE?
Sovint passa que a l’arribar a una escola estàs força desorientada i insegura i et deixes aconsellar per la gent que ja porta més temps. D’aquesta manera acabes, adoptant les maneres de fer dels docents que t’envolten i no innoves ni aportes tantes idees com voldries.
CONSELL:Com a mestres hem d’escoltar les “veus de l’experiència”, però alhora no hem de deixar a part els nostres pensaments. Poc a poc anirem aportant les nostres innovacions i, si som capaces de fer unes bones argumentacions, és possible que les altres mestres també aprenguin moltes coses de nosaltres i acabin obrint-se a aquestes noves visions.
CRÍTIQUES DEL CURRÍCULUM ACTUAL
Algunes companyes s’han mostrat crítiques amb el currículum dient que potser la manera de treballar que estem aprenent a l’assignatura no s’inclou en el currículum. D’aquí s’ha originat un debat interessant.
La metodologia que ens ensenya l’assignatura és lenta, però profunda. Molts cops a les aules s’intenten fer moltes coses i s’acaba no fent res. Cal plantejar-se si ens importa més, la quantitat de conceptes que aprenen o bé la qualitat d’allò que s’aprèn. Jo defenso la segona opció. Així doncs, estic d’acord amb la frase feta que diu: més val poc i bo que molt i dolent.
PRENDRE EXEMPLE D’ALTRES MODELS EDUCATIUS EUROPEUS (Per exemple el de Finlàndia)
Ha sorgit la idea que altres sistemes educatius amb molts millors resultats que el nostre es treballa de forma molt més lenta i profunda, no importa si el llibre queda sense acabar o si no es treballa algun contingut.
A continuació, podeu veure un vídeo que presenta com són las clases d'un professor japonès durant un any. Toshiro Kanamori ensenya als nens a basar la seva vida en el respecte i l' empatia. M'ha semblat que reflexa molt bé com n'és de bonica la professió de mestre. http://www.youtube.com/watch?v=Pb_ZJ_xnx6I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada