Les explicacions o consignes poden tenir diferents interpretacions.
Sovint quan es dóna una instrucció els alumnes no fan el que tu demanes (no ho interpreten bé). Com a futures mestres hem de ser conscients que els nens no sempre entendran a la primera tot allò que expliquem. Per això, és molt útil fer un feed back i assegurar-nos que la interpretació és la correcta.
Avui hem vist maneres de fer preguntes interessants des del punt de vista del mestre.
Molts cops esperem que els nens facin preguntes i de vegades no ho fan. Cal considerar que en un primer moment, per introduir el tema, sempre ha de fer les preguntes el mestre.
Com a mestres ens han d’interessar preguntes que poden contestar els nens amb la seva experiència, no preguntes que es contesten consultant la enciclopèdia.
COM ANALITZAR LA DEMANDA DE LA PREGUNTA?
Segons Roca, M. trobem els següents tipus de preguntes:
• PREGUNTES PER DESCRIURE
Solem fer moltes preguntes d'aquest tipus. A l'aula no ens podem limitar a fer només aquestes preguntes ja que això farà que els nostres descobriments i aprenentatges siguin molt superficials. Ex: Com són les tortugues? On viuen els peixos?
• PREGUNTES PER EXPLICAR CAUSES
Són preguntes que busquen algun motiu. De vegades poden resultar difícils i poden ser massa massa filosòfiques Ex: Per què les tortugues hivernen? Com és que els gossos caminen amb quatre potes?
• PREGUNTES PER COMPROVAR
Aquestes preguntes ens obliguen a fer una petita investigació o experimenatció per poder observar i trobar la resposta.
Ex: Com és forma el capoll de seda? Com podem saber què fan les tortugues mentre hivernen? Es pot demostrar que la papallona abans de ser papallona havia estat cuc de seda?
• PREGUNTES PER GENERALITZAR
Ex: Quin tipus d’animal és un dofí? A quin grup pertanyen les tortugues? Quina diferència hi ha entre un mamífer i un rèptil?
• PREGUNTES PER PREDIR
Ex: Què passaria si la tortuga no hivernés? Podria ser que naixessin dos pollets del mateix ou?
• PREGUNTES PER GESTIONAR
Ex: Què es pot fer per a que una tortuga no hiverni?
• PREGUNTES PER OPINAR I VALORAR
Ex: Què en penses de l’arribada de l’oreneta a la primavera? Com creus que se senten les tortugues mentre hivernen ?
Totes aquestes preguntes es podrien lligar amb les formes de mirar que ens va descriure la Conxita Márquez a la seva xerrada. Veiem-ne alguns exemples:
DIVERSITAT / REGULARITAT
Són tots iguals? Es comporten de la mateixa manera? Què tenen en comú?
CANVI/CONSERVACIÓ
Quan un ésser viu creix què canvia i què conserva?
MACRO/MICRO
Com deu ser la llavor per dins?
TOT/PARTS
Com s’alimenta un fetus?
DINS/FORA
Què li entra? Què li surt?
PASSAT/PRESENT/FUTUR (temps)
Sempre ha sigut igual? Com és ara? Com serà després?
AQUÍ/ALLÀ (espai)
Tots els éssers vius poden viure a qualsevol lloc?
També podem dividir les preguntes segons si:
DEMANEN EXPLICACIÓ
-Estructura: Què hi ha? Com és?
-Dinàmica: Com passa? Com canvia?
DEMANEN NOVES HIPÒTESIS: Què passaria si...? Coom t’expliques que...?
És important que realitzem prguntes que tinguin en compte les tres funcions de l’ésser viu, encara que no sempre cal tractar-les totes.
Sovint quan es dóna una instrucció els alumnes no fan el que tu demanes (no ho interpreten bé). Com a futures mestres hem de ser conscients que els nens no sempre entendran a la primera tot allò que expliquem. Per això, és molt útil fer un feed back i assegurar-nos que la interpretació és la correcta.
Avui hem vist maneres de fer preguntes interessants des del punt de vista del mestre.
Molts cops esperem que els nens facin preguntes i de vegades no ho fan. Cal considerar que en un primer moment, per introduir el tema, sempre ha de fer les preguntes el mestre.
Com a mestres ens han d’interessar preguntes que poden contestar els nens amb la seva experiència, no preguntes que es contesten consultant la enciclopèdia.
COM ANALITZAR LA DEMANDA DE LA PREGUNTA?
Segons Roca, M. trobem els següents tipus de preguntes:
• PREGUNTES PER DESCRIURE
Solem fer moltes preguntes d'aquest tipus. A l'aula no ens podem limitar a fer només aquestes preguntes ja que això farà que els nostres descobriments i aprenentatges siguin molt superficials. Ex: Com són les tortugues? On viuen els peixos?
• PREGUNTES PER EXPLICAR CAUSES
Són preguntes que busquen algun motiu. De vegades poden resultar difícils i poden ser massa massa filosòfiques Ex: Per què les tortugues hivernen? Com és que els gossos caminen amb quatre potes?
• PREGUNTES PER COMPROVAR
Aquestes preguntes ens obliguen a fer una petita investigació o experimenatció per poder observar i trobar la resposta.
Ex: Com és forma el capoll de seda? Com podem saber què fan les tortugues mentre hivernen? Es pot demostrar que la papallona abans de ser papallona havia estat cuc de seda?
• PREGUNTES PER GENERALITZAR
Ex: Quin tipus d’animal és un dofí? A quin grup pertanyen les tortugues? Quina diferència hi ha entre un mamífer i un rèptil?
• PREGUNTES PER PREDIR
Ex: Què passaria si la tortuga no hivernés? Podria ser que naixessin dos pollets del mateix ou?
• PREGUNTES PER GESTIONAR
Ex: Què es pot fer per a que una tortuga no hiverni?
• PREGUNTES PER OPINAR I VALORAR
Ex: Què en penses de l’arribada de l’oreneta a la primavera? Com creus que se senten les tortugues mentre hivernen ?
Totes aquestes preguntes es podrien lligar amb les formes de mirar que ens va descriure la Conxita Márquez a la seva xerrada. Veiem-ne alguns exemples:
DIVERSITAT / REGULARITAT
Són tots iguals? Es comporten de la mateixa manera? Què tenen en comú?
CANVI/CONSERVACIÓ
Quan un ésser viu creix què canvia i què conserva?
MACRO/MICRO
Com deu ser la llavor per dins?
TOT/PARTS
Com s’alimenta un fetus?
DINS/FORA
Què li entra? Què li surt?
PASSAT/PRESENT/FUTUR (temps)
Sempre ha sigut igual? Com és ara? Com serà després?
AQUÍ/ALLÀ (espai)
Tots els éssers vius poden viure a qualsevol lloc?
També podem dividir les preguntes segons si:
DEMANEN EXPLICACIÓ
-Estructura: Què hi ha? Com és?
-Dinàmica: Com passa? Com canvia?
DEMANEN NOVES HIPÒTESIS: Què passaria si...? Coom t’expliques que...?
És important que realitzem prguntes que tinguin en compte les tres funcions de l’ésser viu, encara que no sempre cal tractar-les totes.
Lévil Strauss deia:
"El sabio no es el hombre que proporciona las respuestas verdaderas, es el que formula las preguntas verdaderas".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada